Walt & Travis. Cinema version, 2003

L’experiència de l’espectador és essencial en els treballs de Martí Anson. Sovint, el confronta amb situacions irritants o simplement frustra les seves expectatives.

Walt & Travis (2003) és un film rodat als Estats Units que es manté completament fidel als codis i formats de les road movies. El propi artista ho explicava amb aquestes paraules: “Quan se’m va plantejar fer el projecte al Wexner Center for the Arts de Columbus Ohio, no vaig poder evitar una certa identificació amb els cineastes europeus quan van a treballar als Estats Units. Curiosament molt d’ells agafen referents de cine americà com la road movie. Un cop fet el guió, el treball va ser la manera de filmar. Els dos referents que vaig agafar per treballar la pel.lícula van ser: París Texas de Wim Wenders i Two-lance blacktop de Monte Hellman. Els enquadraments de Walt & Travis estan literalment copiats de la pel.lícula Paris Texas, per mi era la primera vegada que deixava de treballar com els primers cineastes fascinats per la imatge de quelcom que es movia i després es podia repetir.”

Ja en alguns dels seus primer vídeos com Invitació a esperar, L’angoixa del porter al penalt o i have been there, seguia les pautes de col.locar la càmera en una direcció i rodar en un sol pla aillat, seguint les regles de lloc, temps I acció.Com continua explicant Anson, “la pel.lícula de Monte Hellman em va servir per rodar les seqüències del film, ja que un cop fetes les localitzacions, el rodatge va ser sempre a la mateixa carretera. El cotxe només anava i venia pel mateix lloc, el paisatge que es veu per la finestra sempre és el mateix, igual que en les persecucions dels dibuixos animats on sempre es veu el mateix armari repetit una i altre vegada.

La música del film està interpretada per Cisco Ordoñez, el qual va agafar com a referent la banda sonora de París Texas de Ryde Cooder”.

Però, la diferència amb les road movies que pren com a referència, consisteix en que Anson emfasitza i es recrea en tots aquells moments o situacions que en una road movie mai apareixen, com per exemple els temps morts en què els personatges estan dintre del cotxe i no parlen, o els instants en què els cotxes s’aturen abans de creuar la via del tren fins que el tren acaba de passar. Així mateix, l’artista també trenca amb tot tipus de raccord, atès que dins d’una mateixa escena els personatges apareixen amb camises diferents D’aquesta manera, en fer estrany allò que és ordinari, o al que estem habituats, Anson ens fa qüestionar tot allò que apareix com a predeterminat.

Montse Badia