Violent Incident. Man-woman segment, 1986

Violent Incident: Man-Woman Segment, 1986 mostra cóm una broma en un dinar romàntic es pot transformar en una espiral de violència i ens parla de la incapacitat humana per a entendre’s els uns amb els altres. L’artista utilitza actors professionals, quelcom que ja havia fet anteriorment, per a repetir una seqüència d’esdeveniments filmats en uns estudis de Nova York, on una parella s’asseu a sopar en allò que sembla un decorat romàntic. L’home li treu la cadira a la dona, tot fent-la caure al terra, cosa que provoca un violent diàleg, tant oral com físic. Ella agafa el got de la taula i li llença la beguda a la cara. Ell li dona una bufetada, ella respon donant-li un cop de peu a l’entrecuix, cosa que provoca que s’aguanti a la taula i agafi un ganivet. L’escena acaba amb els dos per terra lluitant per veure qui es queda amb l’arma.  Nauman tenia molt estructurat el guió i la manera en que l’acció havia d’estar filmada en 18 segons, tot pujant el to amb els personatges esdevenint físicament agressius, amb un llenguatge passant a ser abusiu i les imatges també cada cop més violentes. 1 L’acció a ser filmada en una pressa única que es mou al voltant de la taula i després es dirigeix cap amunt en un moviment en espiral per tal d’intensificar la violència de l’escena.  Aquesta mateixa seqüència és filmada en tres variacions diferents: l’home i la dona intercanvien els rols, l’escena és interpretada per dos homes i, més tard, per dues dones. En ser idèntiques, el to agressiu i abusiu de les imatges es manté en les diferents versions. L’efecte és multiplicat per la presentació de les quatre versions de la mateixa escena en dotze monitors muntats, tot creant una quadrícula, la manera com habitualment és presentat per la col·lecció de la Tate Gallery. Cal Cego en té una edició firmada i publicada per Parkett, amb un extracte d’una de les quatre versions, la que es correspon a l’home traient la cadira a la dona.

L’artista sempre ha tingut molt interès per la repetició en la insensatesa, produïda mitjançant la repetició, amb gestos profundament banals i al mateix temps, revelant les dificultats existencials de la interacció social. Nauman ha dit 2: “El meu treball ve d’estar frustrat sobre la condició humana. I sobre la manera en que la gent pot ser cruel entre ells. No crec que pugui canviar res d’això, però és una part molt frustrant de la història de la humanitat”.

Carolina Grau

1 Neal Benezra ‘Surveying Nauman’ Bruce Nauman, Exhibition Catalogue and Catalogue Raisonne,  Walker Art Center, Minneapolis & Wiese Verlag 1^stedition 1994 p. 41

2 Joan Simon ’Breaking the Silence. An Interview with Bruce Nauman’ Art in America76, New York, No. 9 September 1988, p. 148