Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Javier Codesal

Viaje de novios, 2004

Vídeo | DVD | color | so
87’18”

 

 

 

 

Entre l’estiu del 2004 i finals del 2006, Javier Codesal roda una pel•lícula, Viaje de Novios, que, ambientada en diferents paisatges i cultures, mostra el caminar -en la seva acceptació més àmplia, de catarsi i autoconeixement, si bé el seu sentit més literal per a res seria equivocat- d’una parella d’enamorats fins al final de la travessia. Estructurada en tres parts i un epíleg cada secció posseeix una dinàmica i una acció clarament diferenciades de les altres parts -i un paisatge divers, essencialment, que contribueix a la “densitat expressiva” de cada situació i de la totalitat del conjunt. La primera part porta el mateix títol atorgat al film en la seva totalitat, Viaje de Novios, i està rodat en senders de muntanya del Pirineu aragonès. El següent capítol, Pago de salud, trasllada l’acció a les runes precolombines de Cuzco i Machu Pichu, més unes escenes d’interior filmades en un hospital de la zona, i molt importants pel magnífic tractament visual que el director atorga a la idea de “contrarietat” en un viatge on, lògicament, no s’espera trobar cap alteració a la guia de la ruta. La tercera secció, que és la que comentarem aquí, porta per títol Circular de agua i situa els protagonistes, més convidats, en el brutal migdia solar d’una jornada marina al centre de l’Albufera de València. Per últim, un epíleg, Baile al fin, on la parella protagonista porta a terme un ball escruixidor en una habitació d’un hospital de Barcelona. Diem ball, però en realitat no es tracta, únicament, de dos ballarins enamorats, sinó de quelcom més dramàtic: dos conjurats fent front, sensualment abraçats en la dansa, a la fatal injustícia del destí, si bé l’abraçada que uneix els seus cossos deixa entreveure que l’epíleg no serà un punt i final, sinó un pròleg obert, molt obert, a la felicitat i a la vida.

Circular de agua és un molt sofisticat exercici de síntesi, en allò referent a la direcció cinematogràfica, entre un exterior dominat per l’exuberància líquida de les aigües de l’Albufera, el vol constant de les grues i el disc solar en les hores més plenes del dia, junt (en oposició, seria més correcte) al retrat que Javier Codesal fa de la parella protagonista en sengles barques, junt a un grup de convidats que, units als protagonistes en una mateixa inestabilitat, no únicament produïda pel balanceig de les embarcacions, sinó més en concret lligats a una, digues-m’ho així, inestabilitat emocional, s’enfronten, parella protagonista més convidats, a una situació on el límit no és tant el fet d’estar rodejats per l’aigua, sinó el límit (interior) de la memòria compartida, de l’incert futur, dels rostres muts però pensantius, de les mirades que volen veure i únicament veuen aigua i sol. Al llarg de la filmació dos integrants del fluvial seguici relaten històries sobre fets propers a la possibilitat de “caminar sobre les aigües”.

Circular de agua, seria llavors una filmació in extremis sobre com reconstruir la gramàtica, visual en aquest cas, de la llengua adàmica, atès que la gramàtica, fins i tot la filmada, és l’acció del llenguatge. Però Javier Codesal és lúcidament conscient que tota acció, tota praxis, desitja esborrar fins el record de la llengua adàmica. Però el record perdura més que l’acció. Aquesta, i no una altra, és l’extraordinària lliçó de cinema (síntesi i tensió) que ens ofereix Circular de agua.

Luis Francisco Pérez


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro