Biografia_Centro Flecha_Der_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Núria Güell

Valor #1, 2012

Múltiple | Impressió digital
51 x 23 x 1,5 cm.
tirada: 30 unitats
1a edició
Marc de fusta de faig i vidre; paper Conqueror 240 gr i Novamat 300 gr.
Arts Coming. Contemporary art editions


L’obra de Güell és reconeguda per la seva necessitat de generar noves alternatives a situacions de conflicte social, on l’abús de les estructures del poder polític i econòmic hi són presents. D’aquesta manera pretén no només donar visibilitat a la problemàtica tractada sinó també col·laborar en un canvi en la manera de relacionar-nos i sumar alternatives dignes per a les persones des d’una defensa de l’autonomia cultural, política i econòmica.

El treball Valor #1, 2012 es converteix en una obra central per a comprendre la manera d’afrontar la creació artística per part de Güell, ja que en ella s’estableix un axioma fonamental a l’hora d’afrontar la vida a partir de la consciència del moment com a forma de responsabilitzar-nos del present. Per a Güell la creació no és un acte de cirurgia asèptica sinó de compromís social, i per això ha necessitat d’accions en les què la seva implicació personal és vital per dur-los a terme. En aquest sentit, el fet de tatuar-se la frase “El dia de demà” a la planta del peu dret i anar documentant amb un escàner el desgast resultant del caminar diari perquè finalment només sigui permanent i llegible “dia de” és tota una declaració personal de filosofia de vida.

És important destacar l’impuls creador d’aquesta peça: d’una banda, la necessitat de ruptura de la pressió heretada i transmesa culturalment (en aquest cas representada per la seva àvia) del “sacrifici per al dia de demà tenir i arribar a ser”. Per altra banda, la realització d’aquesta obra en paral·lel al càncer de la mare del seu company sense que aquesta tingués ocasió de trencar amb els dictàmens disfressats de llaços socials. Aquests dos processos de desgast són realitzats a l’uníson: el del tatuatge per la fricció i el de la mort com a procés natural, converteixen l’obra en una declaració d’intencions, un acte simbòlic ple de sentit i necessari per donar pas a la negació i l’eliminació dels prejudicis. “Un al·legat per no caure en el parany de substituir llibertat per seguretat fictícia, que ens posa a treballar contra nosaltres mateixos, que ens “des-responsabilitza” dels fets de la nostra existència, una lluita contra la tolerància de l’intolerable, que com més tolera, amb més força pateix la pressió exercida sobre un mateix. Un al·legat per responsabilitzar-nos del present, del dia de…, que és l’únic que pot propiciar desviaments per produir trobades” [Güell, 2015].

Güell defineix la metodologia que estructura el seu treball com “Aplicació legal/moral desplaçada”. D’aquesta manera, s’analitza un principi legal o moral i l’aplica en la direcció oposada invertint la relació de poder i aconseguint, amb aquest petit gir, desencadenar un qüestionament d’allò establert. En alguns casos els porta a terme amb un caràcter més activista, ja que genera recursos per modificar la realitat, mentre que en d’altres, es revelen de forma més reflexiva.

A Valor #1 aporta al seu torn una declaració fonamental i alliberadora sobre la qual construir vida i obra.
Nota: Relacionat amb aquesta peça, hi ha un vídeo el qual es mostra el moment del tatuatge.

Isidro López-Aparicio Pérez


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja