Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Gregory Crewdson

Untitled (blue period), 2004

Fotografia | C-print
143 x 221,5 cm.
GC.0004-

 

Les habitacions d’hotels, les seves imatges i evocacions estan associades a certa melancolia, a un mica de despossessió i a una espècie de no estar. La memòria relaciona les habitacions d’hotels ocupades per dones a un determinat autor del què sense dubte Crewdson s’inspira en les seves construccions d’interiors cargades d’emocions que només poden ser experimentades en silenci. Aquest autor és Edward Hopper, el pintor nord-americà que va influir i va incorporar una especial visió que Crewdson comparteix: la relacionada amb el cinema. Com en Hopper, Crewdson deté escenes i escenaris, els congela no només en el temps, sinó també en el seu silenci i, dintre d’aquesta mudesa, els personatges són els actors d’una ficció que s’expressa mitjançant una determinada tensió psicològica, encara que no es pogui saber a qué respon aquesta tensió. A aquesta incertesa s’uneix el desconeixement de l’abans i el després propi de la fotografia. Al desaparèixer aquesta informació a l’espectador, aquest ha d’elaborar la seva pròpia ficció a partir de les pistes deixades en la imatge. Pistes reals i pistes falsses davant de les que es deu un aturar: les maletes obertes, la roba treta i deixada descuidadament en el terra, els tres miralls que reflexen aportant major informació, les portes obertes, la penombra blavosa del dormitori i l’iluminat bany; però, especialment, el cos femení nu, pensatiu i esbalaït en quelcom que no pot apartar de la ment, després d’haver-se donat un bany o una dutxa res més arribar del viatge i pendre possessió de l’habitació. Hi ha un contrast entre l’ordre abans de ser ocupada l’estància i el desordre aportat pel seu ocupant, proper a una espècie de deixadesa que pot ser fruit del cansanci del viatge o bé personal de la seva nova habitant –les arrels destintades del cabell femení poden aportar més informació al respecte-. Totes aquestes pistes són importants si volem entrar en la ficció que ens proposa l’artista, donat que sabem que el seu autor les ha posat allà de manera casi obssessiva, amb una meticulositat extrema.

A “Habitació d’hotel” (1931), d’Edward Hopper, també veiem un personatge femení absort, que s’ha desposeït dels seus vestits, de la seva formalitat davant dels altres, i que acaba també de pendre possessió temporal d’un nou espai que serà la seva casa no sabem per quant temps. Com en la fotografia de Crewdson, les sabates de taló estan pel terra, les maletes no han estat desfetes, però el personatge-ocupant està concentrat-absent en quelcom que no pot obviar. Si l’arribada a l’hotel durant la nit augmenta la sensació d’una realitat una altra diferent a la qüotidiana, a “La ciutat pel matí” (1944), també de Hopper, en una habitació iluminada per una llum que està -com en la imatge de Crewdson- dominada per un extrany blau-verdós, un personatge nu femení mira a través de la finestra. Està també absort en algun pensament, potser quelcom del què hagi vist fora li hagi fet tornar a pensar en allò que no pot treure de la seva ment. Amb el cabell també cap enrere, totes aquestes dones nues, totes aquestes habitacions d’hotel, parlen d’unes convencions i formalismes de l’habitar temporal i de la dificultat de la fugida d’allò que no podem apartar del nostre pensament.

Juan Antonio Álvarez Reyes

Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja