Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Cindy Sherman

Untitled, 1994

Fotografia | C-print
127 x 84 cm.
CS.0001-
 

 

 

Les fotos de Sherman representen un canvi essencial a la dècada del 1980. Tot i que Sherman manté les propostes d’art no vendible dels anys 1970, les converteix en productes de mercat. De fet, és una performer que utilitza la fotografia a partir d’uns esquemes molt conceptuals, ella és model i autora de l’obra: el que és important no és l’acte de fer la foto sinó tot el que el precedeix, la intencionalitat implícita, encara que al final es tracti d’un producte que no solament s’emmarca i s’exposa, sinó que es numera i es ven. Sigui com sigui, si bé és veritat que la feina de Sherman planteja una proposta propera a qüestions de gènere –ja que a la seva obra es posa de manifest el punt tangencial entre la dona com a objecte i com a subjecte–, no és menys cert que per aquesta mateixa característica peculiar hi ha uns moments en què l’artista sent que les seves imatges són massa atractives i quan el col·leccionista les adquireix s’enduu a casa l’obra i l’artista.

Per aquest motiu les creacions que Sherman va fent a partir de la dècada del 1990 són una conseqüència lògica d’aquesta sospita. A partir de les instantànies de les restes de menjar –fins i tot simulacions de vòmits del final de la dècada del 1980, obres que la crítica ha relacionat amb el concepte del que és “abjecte” en Kristeva, allò que molesta l’ordre, el sistema–, Sherman optava per subvertir els estereotips de dones que havia anat creant al llarg d’una dècada i que, al seu torn, s’havien convertit en una altra espècie d’estereotip.

En aquest punt, després d’una dècada fent servir un llenguatge molt proper als mitjans i denunciant aquests mitjans a partir d’una imatge mediàtica com el fals mirall que promociona identificacions alienants, Sherman dirigeix la mirada cap a fórmules més radicals en les quals fins i tot acaba desapareixent com a model, i al final la presència humana queda substituïda per éssers inanimats com nines o màscares –tal com succeeix a Masks (1994-1995). Aquesta sèrie culmina un procés a mig camí entre el que és grotesc i gòtic, una certa recerca sistemàtica del que és anticanònic com a antídot dels estereotips que els seus antiestereotips han anat creant. Es tracta d’una estratègia que es va gestant en anys anteriors i més en concret en sèries com History Portraits (1988-1990) –posada en escena de retrats de l’excés que reprodueixen els modes dels vells mestres– i Sex Pictures (1992) –la pornografía dels quals resideix en l’ús d’uns maniquins obscens. Per fi, a Horror and Surrealist Pictures (1994-1996) els cossos es desintegren, proposant un cert joc fantasmal que, d’alguna manera, ja apareix en aquesta fotografia. Aquí s’han desbordat els estereotips femenins i s’ha exasperat la imatge gotitzant i terrorífica en aquest personatge ambigu, androgin, fins i tot masculí, amb el rostre cobert per una espècie de careta, un altre cop. És part de les fórmules d’atac i aniquilació que Sherman proposa contra aquella bellesa femenina canònica i imposada que l’artista prova de desemmascarar al llarg dels anys.

Estrella de Diego 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

linea_baja