Top: House Minneapolis, 1986; Bottom: House Vancouver, 1996, 1986-1996

La seva experiència fracassada com a galerista va despertar en Dan Graham un interès creixent pel que fa al marc socioeconòmic de la producció artística: en aquells inicis del conceptualisme, el debat entre art i valor econòmic ocupava un espai fonamental. Influenciat per les teories de Walter Benjamin, va publicar una sèrie d’articles al principi dels anys 60, entesos com a obres d’art inserides en mitjans efímers que en ser publicats en revistes, es veien desproveïts de la càrrega de valor que comportava l’obra d’art convencional. Va ser també la influència de les lectures de Benjamin, així com la passió per l’avantguarda futurista, el que va estimular Dan Graham per aprofundir en una visió cinemàtica de la ciutat, centrada en les noves formes arquitectòniques de New Jersey, on sèries de cases idèntiques es construïen seguint les línies de circulació de les autopistes suburbanes, per acollir l’increment migrant de la població a partir de la Segona Guerra Mundial.

Dan Graham va partir de la noció semiòtica del clixé, influït per l’ús dels estereotips del llenguatge imprès en l’artista Marcel Broodthaers, i va començar a capturar imatges amb una Kodak Instamatic amateur per tal de generar aquesta dimensió banal, que les faria interessants per a la seva publicació a Esquire, mitjà que denunciava l’alienació de l’arquitectura vernacular. Acompanyades d’un anàlisi textual, acabarien publicades com Homes from America, a l’Arts Magazine l’any 1966. Dan Graham va insistir que les seves referències eren cançons populars com Mr. Pleasant de The Kinks o Nowhere Man de The Beatles. El cert és que va aconseguir revelar la naturalesa ambiental de l’estètica seriada i topològica de l’art minimalista de Donald Judd i transcriure en clau cultural aquestes formes industrials, perquè provenien d’una realitat social susceptible de ser documentada.

Durant les darreres dècades va continuar aquest treball fotogràfic en diferents espais suburbials, creant un fascinant sistema de relacions, de repeticions i diferències que s’estenen espacial i temporalment des d’aquell treball seminal, qüestionant l’arquitectura, els seus elements idiosincràtics en la seva banalitat, revelant les permeabilitats de l’espai privat en el públic i, en definitiva, les seves funcions com articuladors de l’organització social. Provinent d’una família jueva de classe mitjana alta, l’interès de Dan Graham radicava en la consciència de la intensitat cultural de la nova classe mitjana immigrant: com un voyeur, retratava les llars des de restaurants drive-in, des de la carretera, on la qualitat abstracta de les estructures industrials, els colors que identifiquen les construccions, permeten parlar de la productivitat social del suburbi, per a ell centrada en la cultura juvenil com a resistència a l’ordre establert determinat per la intercanviabilitat de les seves estructures modulars de vida, paral·leles a l’estandardització de la família nuclear per la qual van ser concebudes. Iniciades en el mateix moment del triomf del Pop i continuades fins a finals dels anys 90, aquestes imatges són per a Dan Graham -com es deia en els textos coetanis de l’influent historiador T.J. Clark- celebracions polítiques de la naturalesa revolucionària de la cultura petit-burgesa dins d’un sistema social immobilista.

Manuel Segade