Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja


Pierre Huyghe
This is not a Time for Dreaming, 2004
Fotografia | Impressió digital sobre paper
21,5 x 26,5 cm. (x12)
PH.0001-

Els treballs de Pierre Huyghe acostumen a ser complexos, inquietants i fascinants al mateix temps. Conjuguen diferents suports d’informació que mostren múltiples aspectes sobre les relacions humanes i la seva connexió amb la naturalesa, al temps que examina les estructures i els sistemes, tot dotant-los d’un fort component polític.

This is not a Time for Dreaming és una obra que fa al•lusió als artistes surrealistes i als projectes utòpics. Per això, no és estrany que l’angoixa, la decepció, la lluita i la incomprensió siguin nocions que apareixen en aquest treball. This is not a Time for Dreaming és un projecte que consisteix en un vídeo, una representació de titelles i una sèrie de dotze fotografies que, a la manera d’un story board, expliquen la història. Aquest és el text que acompanya les fotografies:

“La Universitat de Harvard va voler crear un departament d’arts visuals que respongués als seus ideals estètics i intel•lectuals. Per mediació de Sert, Le Corbusier va rebre l’encàrrec de dissenyar l’edifici. El llarg procés de negociació amb el departament administratiu en relació amb el procés creatiu va ser l’origen d’un llibre d’Eduard Sekler. Posteriorment, l’artista va ser convidat a realitzar un treball en relació amb l’edifici. Les turbulentes desventures de l’arquitecte es van unir a les pròpies dificultats per a satisfer les expectatives de la universitat.

El llibre de Sekler va contribuir a la creació del llibret d’un musical amb titelles que presentava les dues situacions en paral•lel. Cadascun dels protagonistes té el seu retrat: Le Corbusier, Sert i Sekler, una figura abstracta com a representant de Harvard i dos comissaris d’exposicions, Linda Norden i Scott Rothkopf, l’artista i un ocell vermell. Le Corbusier tenia l’esperança que les llavors portades de manera natural pels ocells creixerien fins a cobrir de vegetació les terrasses del Carpenter Center. Aquesta és la manera com una estructura coberta de vegetació va ser construïda com un teatre per a allotjar l’exposició.“

This is not a Time for Dreaming narra dues històries, una històrica i una altra contemporània. La primera té lloc l’any 1959, quan la Universitat de Harvard contracta el reconegut arquitecte Le Corbusier per a dissenyar l’edifici del Departament d’Arts Visuals. La idea era crear un símbol de les aspiracions intel•lectuals de la Universitat. Però el projecte no va anar endavant a causa dels problemes que van sorgir entre l’arquitecte i l’administració de la Universitat. L’edifici no es va completar fins l’any 1963, després de la mort de Le Corbusier.

L’any 2003, Piere Huyghe va ser convidat a realitzar un treball per a commemorar el 40è anniversari de l’edifici. L’artista va trobar les mateixes dificultats que l’arquitecte per a realitzar el seu projecte.

Tots dos apareixen al vídeo i a les fotografies com a titelles, en un teatre contemplat pel públic, defensant els seus projectes i lluitant contra un personatge espectral, Mr Harvard, que representa el gran opositor a les seves idees.

D’aquesta manera, tot investigant sobre l’origen de les idees i les històries, i la manera com aquestes es converteixen en part de la memòria col•lectiva, Pierre Huyghe reflexiona sobre la naturalesa de l’art i la societat i les dinàmiques de les estructures que les determinen.

Montse Badia


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro


linea_baja