Jesper Dalgaard fa servir el dibuix, el vídeo i l’escultura per crear móns alternatius, escenes imaginàries que projecten les esperances i les incerteses de la vida. La seva obra és extravagant i humorística, tot i que sempre ens presenta un nucli de veritat i ens convida a reflexionar sobre les peculiaritats de la conducta humana.

El treball de Dalgaard en aquesta col·lecció consta de nou aquarel·les de petit format sobre paper i una pel·lícula d’animació, tot plegat de l’any 2005. El conjunt de l’obra comparteix una tècnica similar i mostra figures fosques representades toscament sobre paisatges o interiors diluïts en tons suaus. Tant els dibuixos com el vídeo presenten l’estil naïf típic de Dalgaard, en què les figures humanes, els objectes i els arbres són plasmats amb un estil deliberadament “amateur”, amb reminiscències de l’àmbit de la il·lustració i del còmic underground.

El vídeo d’animació Helen Vejen runt og tilbage igen (La volta sencera i tornar a començar), de cinc minuts de durada, descriu l’ascens i el declivi d’un aspirant a artista, el procés d’angoixa i d’inseguretat fins a assolir la fama i els diners, per tornar a caure en l’oblit. Situada en un futur llunyà imaginari, amb robots que serveixen les begudes en un vernissatge i amb altres personatges que condueixen vehicles voladors, la pel·lícula vol ser una reflexió sobre temes actuals: l’èxit professional, l’ego personal, la integritat artística i la capacitat de desenvolupar-se al món. Dalgaard retrata els humans com a figures negres filiformes, tal com faria un nen, amb pocs trets per tal de poder distingir un individu d’un altre.

Abans de l’època contemporània, la il·lustració naïf era el camp dels artistes amateurs que no tenien les habilitats figuratives dels pintors professionals. Aquesta situació va canviar amb l’aparició de l’art pop, que es va inspirar en la temàtica i l’estil de dibuix del món del còmic i la il·lustració popular. A través dels còmics i, sobretot, de l’escena underground, que defugia tota pretensió d’obtenir una gran qualitat en el traç, la representació figurativa naïf es va anar fent un lloc en el discurs de l’art contemporani. Això també va comportar l’aparició de nous continguts: els artistes feien servir il·lustracions d’estil naïf per plasmar idees poc convencionals, diferents, fins i tot radicals, sobre la societat.

Les petites aquarel·les de Dalgaard en són una mostra evident. The Nooks and Corners of One’s Dreams (Els racons i amagatalls dels propis somnis) conté la imatge inquietant d’una dona estirada sobre una taula, amb una sèrie de bafarades que mostren els seus pensaments més estranys, alguns d’un contingut futurista absurd. En una altra peça en què s’utilitza el llenguatge del còmic, Friends on the Surface (Amics en la superfície), dos personatges es troben bevent en una festa, i en aquest cas les bafarades que els envolten expressen, amb petits dibuixos, tot el que s’imaginen sobre la seva relació. A The Kiss (El petó) dues figures filiformes amb dues grans taques que representen el cap “es besen” sobre un horitzó blau, mentre que en el quadre complementari, The Kiss, Jealousy (El petó, gelosia), el gest es repeteix sobre un fons vermell, mentre la figura d’un “nen” els estira, molest perquè el deixen de banda.

Així és com funciona l’art de Dalgaard. Els valors que representa són d’una simplicitat que et desarma, però a través d’ells penetra en allò que fa moure les persones. Així mateix, opina sobre la nostra condició amb imatges sense presència humana, com les aquarel·les d’arbres alineats al llarg d’un camí o formant figures geomètriques. Amb aquestes pintures, Dalgaard evoca paisatges solitaris que anhelen la presència conscient i curiosa d’un subjecte que els ocupi.

Jeffrey Swartz