Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Rodney Graham

Schoolyard tree, Vancouver, 2002

Fotografia | C-print
130 x 160 cm.
 RG.0001-

Rodney Graham s’interessa per la fotografia com a sistema de representació de la realitat. La fotografia sembla presentar de forma objectiva allò que ens envolta, però Graham utilitza l’art per parlar-nos de la ficció i el joc lingüístic del qual participem en observar imatges fotogràfiques.

Rodney Graham decideix mostrar fotografies capgirades d’arbres per diferents motius. La selecció de l’arbre, i d’aquest arbre en concret, no és gratuïta. Graham comenta que l’arbre apareix com a exemple per a parlar de la relació arbitrària entre significant i significat en un llibre de Saussure. La imatge que veiem es diu “arbre”, i aquest fet és una construcció social que assumim.

Al mateix temps, l’arbre seleccionat en aquesta fotografia es troba davant d’una escola a Vancouver. Aquest arbre es fa servir a l’escola per tal que els alumnes aprenguin què són les estacions, que vegin el pas del temps i observin els colors de les fulles i com van canviant. L’arbre és, llavors, font de coneixement. Però l’arbre el seguim mirant a l’inrevés, ja que per Rodney Graham, aquest arbre capgirat serveix com a metàfora de l’educació en si, i de com donem per vàlids conceptes sense raonar-los individualment.

L’arbre és també la representació de la natura, però és una natura sota control humà, ja que es troba en un context urbà. Quan Rodney Graham fotografia un arbre, aquest arbre es converteix en un objecte individual, sense relació amb d’altres possibles arbres. Gairebé deixa de ser naturalesa per ser una construcció de la nostra mirada.

L’artista ha fotografiat diferents arbres, arbres que tenen un valor històric o humà, i els ha particularitzat. Es tracta de retrats que ens parlen també del mateix retrat, del fet que el retrat implica que allò que es mostra té un valor que cal preservar de la mort. Jeff Wall comenta, a partir del treball de Rodney Graham, que “l’arbre solitari és el símbol clàssic de la mortalitat individual”.

La idea de la construcció de la mirada i la seva objectivació és clau en aquesta obra de Rodney Graham. L’artista treballa, per a realitzar aquesta fotografia, amb càmeres de gran format (seguint els principis de la càmera obscura). En el moment de disparar la fotografia, Graham veu la imatge al revés, tal com ens la presenta a nosaltres. En mostrar-la d’aquesta manera, Rodney Graham evidencia que ofereix a l’espectador una fotografia, i no un arbre.

El fet artístic en aquest treball es troba en la voluntat de donar la volta a la fotografia. Graham treballa com un fotògraf tradicional, fent un treball impecable, però busca una recepció específica per part de l’usuari. Rodney Graham vol fer-nos pensar en com mirem, en els codis de llenguatge que dirigeixen la nostra mirada. Busca una perplexitat inicial en l’espectador, que després pensarà en el propi fet de mirar una fotografia a l’inrevés i haurà de pensar, de nou, en com mirar aquesta imatge. Rodney Graham busca una relació similar a l’oferta pels dadaistes (buscant una sorpresa inicial que dirigeix cap a la crítica a allò que mirem) i, com ell mateix comenta, amb l’estratègia del ready made de Duchamp.

Martí Manen


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

linea_baja