Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Paul McCarthy

Pinnocchio Pipenose Householddilema, 1994

Videoinstal·lació | Vestit de Pinotxo i vídeo | color
43’50”

 

 

Des de fa molt de temps l’artista Paul McCarthy –pintor, escultor, realitzador de vídeos, dibuixant i fotògraf- du a terme mitjançant la seva obra una crítica mordaç dels models de consum de la societat nord-americana i la cultura dels mass media, així com dels comportaments que impliquen. En particular, el vídeo WGG (Wild Gone Girls) [Noies salvatges] s’estructura com una compilació d’imatges d’escenes de pel·lícules de terror produïdes als estudis de Hollywood o d’imatges televisives en què es mostren les atrocitats de massacres com les de l’antiga Iugoslàvia. Tanmateix, el bany de sang evocat, desagradable de veure, és totalment il·lusori, ja que es tracta d’una simulació amb tots els accessoris que tant agraden a Paul McCarthy: quètxup, xarop o colorant alimentari. El caràcter excessiu de l’escena subratlla la desolació que experimenta el subjecte contemporani davant la violència gratuïta, sigui comercial, social o política. A Painter (Pintor), McCarthy aborda la desolació de l’artista presa de les angoixes de la creació de manera paròdica, en una corrosiva desconstrucció del mite de l’artista. A Class Fool (El ximple de la classe), o Wall Whimp (Fuetada a la paret), l’artista es maquilla, pinta amb la cara, s’unta el cos de pintura, quètxup, excrements, maionesa… i així converteix el seu cos en un instrument per a la representació.

A les seves nombroses performancesexperimentades, fetes a partir dels anys setanta, que exploren els camps del cos i la sexualitat, com també a les seves pel·lícules de vídeo dels anys vuitanta firmades sovint amb Mike Kelley, que revisiten la cultura televisiva i la cultura pop, l’artista tria espais domèstics tancats (la cuina, el saló) i els seus accessoris com a teatre de l’absurd i la paròdia, a la manera de les sitcoms i les soap operes.

A més a més, la instal·lació és un dispositiu que acompanya el vídeo i de vegades implica la participació del públic. És el cas del vídeo Pinocchio Pipenose Householddilemma, que s’inclouria en la categoria de les videoperformancesde l’artista. El vídeo revela la recurrència de Pinotxo en l’obra de McCarthy com una figura autista i irresponsable que simbolitza el personatge infantil que difon a escala planetària la cultura Disney, tot i que Pinotxo pertanyi de ple dret a la cultura europea.

En una caixa negra en forma de casa plena de grans orificis, de la mida paradoxal d’una maqueta concebuda a una escala de gairebé u, un personatge-titella de gran corpulència amb una màscara de nen, uns pantalons curts vermells, una camisa groga i unes grans sabates de pallasso, en pinta l’interior. Al lloc del nas hi té un enorme tub vermell. Perfectament ociós i tanmateix atrafegat, es dedica a fer tasques domèstiques repetitives i sense coherència, que requereixen diversos materials –líquids, objectes, matèries orgàniques (maionesa, xocolata…)-, i després tiranitza un segon Pinotxo sense cames que acaba d’arribar. Aquests cossos sense òrgans encarnen l’alienació fonamental, disfuncions psíquiques i físiques, que són els temes essencials de l’obra de McCarthy, a través de l’evocació dels personatges infantils, malèvols, que només es preocupen del seu propi cos.

Al seu torn, es convida els espectadors a posar-se la disfressa de Pinotxo per mirar la performance filmada a través dels orificis de la màscara, en una inversió de la perspectiva i el punt de vista sobre la representació

Pascale Cassagnau

(text publicat originalment al catàleg de l’exposició “Barcelona Col·lecciona”. Fundació Godia, 2012).

 

 

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro