Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Ignasi Aballí

Paper Moneda, 2008

Pintura | Paper moneda de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 Euros i mescla, triturat
50 x 50 cm. (x8)
IA.0025-

Els bitllets són gravats calcogràfics, representacions. És evident que no tenen pretensions artístiques, però contenen imatges. L’austríac Robert Kalina va dibuixar les portes i les finestres dels anversos, i els ponts dels reversos dels bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros. Ignasi Aballí, en fer aquesta obra, ha portat a terme, per tant, una operació iconoclasta que en alguns països constituiria un delicte i que produeix desassossec a qualsevol lloc, però, en realitat, no els ha destruït ell, sinó que ha estat el Banc d’Espanya qui ha facilitat els bitllets triturats. De la imatge, no en queda més que el color, “embrutat” per la matèria i l’ús, i les caixes de ferro que contenen aquests detritus es converteixen en monocroms d’estirp només aparentment minimalista. Aquesta sèrie reprèn un treball anterior amb el mateix títol, realitzat el 1992, amb la variant que, en els setze anys transcorreguts, es va produir la transició de la pesseta a l’euro (que, per cert, va implicar la destrucció d’una quantitat ingent de paper moneda). En aquest sentit, cal remarcar que un dels trets més destacats del treball d’Aballí és la coherència. Gairebé tots els seus projectes es relacionen internament uns amb els altres, i potser es pot deixar veure una intenció autoreferencial en el conjunt de la seva obra. I aquesta pintura-escultura múltiple fa referència a diversos temes plàstics i conceptuals molt idiosincràtics de l’artista.

El primer i més evident és el cromàtic. La mateixa Col•lecció Cal Cego inclou exemples de les cartes de colors que Aballí ha representat amb un doble missatge visual: el del color i el verbal de les seves descripcions o variacions. És igualment recurrent la pràctica d’oposar dificultats a la visió; en diverses obres ha interposat diferents formes de “pantalles”, o ha fet desaparèixer les imatges, provocant una crisi en el reconeixement de la realitat o de les obres d’art. La creació de l’obra mitjançant l’acumulació d’un mateix material seria una altra de les estratègies que torna a aparèixer aquí, en la línia dels dipòsits de pols paradigmàtics (“Pols”) o de restes de “Matèria tèxtil” (també a Cal Cego), que produeixen igualment superfícies visuals que són, al mateix temps, molt simples i molt complexes. El factor temps (el necessari perquè es produeixi o es recopili la matèria primera de determinades peces), encara que menys accentuat, no deixa de ser present en el període de circulació dels bitllets i en l’empremta de l’ús, també triturada i incorporada a l’obra. Finalment, des d’un punt de vista més argumental que processual, “Paper moneda” es relaciona amb el grup d’obres titulades “Llistat (diners)”, en les quals se succeeixen quantitats i divises com en un mantra de les societats del consum, seguint una altra forma de procediment acumulatiu. Juntament amb aquests llistats, es va exposar “Paper moneda” a la seu central del Banc d’Espanya, a Madrid (2009), per celebrar el desè aniversari de la introducció de l’euro a Espanya.

Elena Vozmediano


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

linea_baja