Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

José Antonio Hernández-Díez

MP3. Compositores, 2002

Fotografia | Impressió digital muntada sobre Dibond
157 x 227 cm.

JAH.0002-

Dins la multiplicitat de formats que caracteritza el treball de Jose Antonio Hernández Díez, així com pel seu interès i ús d’estructures mecàniques com a exercici de diàleg entre desig i frustració – temàtica que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria – no és d’estranyar que l’artista s’hagi sentit atret a més pels nous avenços tecnològics propis de l‘era digital.

A “Mp3. Compositores”, Jose Antonio Hernández Díez ofereix una peça bidimensional de grans dimensions que sembla un macro escriptori d’ordinador replet d’arxius sonors desordenats que dibuixa un mapa delirant i caòtic de certs referents importants a la història de la música, tant clàssica com contemporània.

Sobre un fons blanc, Mp3 Compositores arreplega infinitat de noms de compositors i peces que se solapen els uns amb altres i dificulten de manera voluntària l’accés a la informació. Els arxius, reduïts exclusivament a la icona visual que els identifica, és a dir, sense cap possibilitat d’escolta i/o consum, es converteixen en un mer símbol presencial de quelcom que realment no existeix.

La sobresaturació d’informació que reflexa la peça, així com la impossibilitat d’una recepció efectiva, suposa un nou joc subtil entre expectativa i frustració, reduint el que seria un gran fons musical – on l’artista especifica el número de còpia de l’arxiu – a una composició purament estètica (icones i textos). Una mena de cartografia personal que afavoreix l’encontre de compositors com Handel, Claude Debussy, Beethoven, John Cage o Sergey Prokofiev.

David Armengol


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

linea_baja