Ignasi Aballí

Llistats (Cine), 1997-2005

Fotografia | Impressió digital sobre paper fotogràfic |

150 x 105 cm.

Una de les línies de treball principals en la pràctica artística d’Ignasi Aballí té a veure amb el temps, amb el ritme, amb el consum d’imatges i informació al qual ens veiem sotmesos. De vegades, l’artista pràcticament desapareix com a subjecte, deixant que l’acumulació de pols o l’acció corrosiva del sol sobre diferents materials donin forma al treball. Altres vegades col·lecciona, recull i inventaria compulsivament, acumulant material i informació de diferents procedències i modelant un arxiu gegantí. Però gairebé sempre, el temps es dilata en els processos, proposant una atenció pacient, oposada a la pressa habitual en la societat contemporània.

Aquest és el cas dels Listados, una sèrie de treballs que Aballí porta realitzant des que al 1997 va començar a retallar paraules i números dels diaris que fullejava i llegia cada dia. Partint d’un acte ritual, que molts ciutadans repeteixen cada dia al llegir la premsa, i prenent-lo com a espai de treball personal, els llistats tenen diferents línies de desenvolupament. D’una banda, en arxivar-los i agrupar-los a partir de certes característiques comunes, ofereixen una lectura diferent, una imatge mental i un nou significat. De l’altra, en reubicar la informació, desprenent-la del seu context original i generant una nova possibilitat de lectura, es genera un moviment de translació performatiu.

Xifres i lletres; aquestes unitats bàsiques d’informació són la matèria prima dels llistats. Les paraules solen aparèixer en relació amb números, que apunten a quantitats de coses: persones, morts, diners, desapareguts, anys, immigrants, droga… Què passa quan es descontextualitzen aquestes enumeracions i s’emmarquen amb d’altres de similars, agrupant-les? Si pensem en la procedència d’aquestes dades -la premsa diària- podem imaginar-les com petits retalls de realitat, minúscules seccions de problemàtiques i qüestions socials que s’agrupen segons la seva temàtica i, en fer-ho, generen un nou escenari de comprensió. Més enllà, si tornem a agrupar algunes d’aquestes llistes per temes o interessos, podem generar una mena de genealogies. Per exemple, les tres peces de la col·lecció Cal Cego, que s’emmarquen en l’esfera de la creació: artistes, obres i cinema; ¿podríem, a partir d’aquí, generar una anàlisi de com es percep l’àmbit creatiu durant determinat període de temps?

Enfrontar-nos als llistats ens fa plantejar qüestions com la forma en què assimilem la informació, la velocitat amb la què aquesta apareix i desapareix, les diferents possibilitats de lectura, o fins i tot, com es tracten determinats temes als mass-media. ¿Quina és la relació entre el llenguatge, els números, el consum d’imatges i la informació i la realitat? Com es transforma aquesta realitat en xifres i lletres? Tractar de desxifrar qüestions com aquesta pot ajudar-nos a comprendre el món que ens envolta, i, sobretot, com aquest món és codificat, comunicat i assimilat.

Juan Canela