Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Thomas Struth

Gemüse Markt, Wuhan, 1995

Fotografia | C-print muntada sobre diasec
136,5 x 161,9 cm.
 TS.0002-

 

En els nostres dies, el viatge com a estímul del coneixement, com a Grand Tour romàntic per enriquir l’ànima, la ment i l’esperit, no gaudeix de gaire bona salut. De fet, es podria dir que es troba en desús, quasi desaparegut. Avui es viatja per turisme, per satisfacció personal, per demostrar el nostre poder capitalista, per buscar noves experiències, o també, està clar, per motius de negoci. Poques vegades, o cap, viatgem per integrar-nos en la diferència, i així, la nostra normalització de l’altre acostuma a titllar de “peculiar” o “exòtic” allò que no comprenem, no perquè sigui difícil per a la nostra comprensió, sinó perquè a penes tractem de negociar amb això. És la globalització de la cultura, una globalització que fa que mentre cents de milers d’occidentals, carregats amb màquines fotogràfiques, videocàmeres i tot tipus d’instrumental tecnològic, recorren els “paradisos perduts” per demostrar que “van estar allà”, milions d’individus procedents d’aquests països s’amunteguen dramàticament a les nostres fronteres tractant de buscar allò que en els seus estats se’ls nega.

El viatge com a cerca, com a obertura a altres formes de veure i conèixer el món és un dels trets més característics de la feina de Thomas Struth. Ja sigui a Àsia, a Amèrica, o a Europa; ja sigui en la seva sèrie sobre les ciutats, paisatges selvàtics, o visitants de museus de tot el món, la mirada d’Struth planteja sempre intel•ligents qüestions entorn a la manera en què la societat contemporània consumeix les imatges. El seu itinerari podria ser confós amb el d’un turista exemplar, capaç de recórrer món en busca de la seva perseguida postal, però res podria estar més lluny d’aquesta intenció. Struth mai deixa res a l’atzar, però tampoc tracta de controlar d’una forma premeditada les imatges que ell crea: l’interès de la seva fotografia resideix precisament en la seva extraordinària capacitat per seleccionar els llocs, les persones i els ambients retractats.

Per a qualsevol viatger que hagi tingut l’oportunitat de visitar l’Extrem Orient, Gemüsemarkt (1995) representa una escena, fins a cert punt, coneguda: el tràfec habitual d’un carrer asiàtic. Gent passejant, quioscos improvisats sobre les voreres, un fons urbà de cases bigarrades… Una imatge que, al contrari del que succeeix amb Times Square (2000), en la qual Struth ofereix un retrat d’una localització icònica de la cultura occidental, s’antulla des d’un primer moment com enigmàtica i misteriosa. L’espectador tan sols pot intuir que la imatge va ser presa a Àsia; els interrogants l’assalten, i es veu obligat a realitzar un esforç per apropar-se a la fotografia que està contemplant. Mira el títol, però aquest tan sols li ofereix una petita informació complementària: estem en un mercat de verdures fresques al centre d’una important –al temps que desconeguda– metròpoli de la renovada Xina, Wuhan, capital de la província de Hubei, una població amb més de nou milions de persones coneguda com “la Chicago” d’aquest país asiàtic per la seva riquesa industrial. Struth ha tornat a fer-nos còmplices del subtil joc de la mirada. Una mirada que ell, com pocs, sap sempre descomposar en diferents estrats de coneixement.

Alberto Sánchez Balmisa


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

linea_baja