Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Daniel Jacoby

Für Elise de Ludwig van Beethoven en orden de tono, 2009

Vídeoinstal·lació | Vídeo i partitura emmarcada
 5’592”.
DJ.001-

Una partitura enmarcada en blanc. Al seu costat, una pantalla. Rigor minimalista. En pla fixe i amb una fotografia impecable, un pianista amb traju pren posició i comença a interpretar. Les notes desenvolupen un in-crescendo lineal de to que no distingeix massa bé entre la cadència i l’estridència, en una especie de cantarella progressiva. Tot i poder-se seguir el moviment en les mans i braços del pianista, el protagonisme sonor s’imposa sobre l’espectre estàtic d’allò visual, fent de la –finalment captivadora- falta d’harmonia acústica, una sort de ridícul desafiament a la connotació de sobrietat de la imatge.

Quin sentit té tot això? Per a resprondre a la pregunta només cal remetre’s al títol: Für Elise de Ludwig van Beethoven en ordre de tò. No es tracta, doncs, de desentonar sense més ni més la famosa peça, o de desacreditar el rigor en l’execució que s’associa per defecte a la cultura de la que prové el compositor, el que semblaria ratificar-se en el gest que suposa que els crèdits estiguin en alemany. Aquests són els efectes col·laterals, vèrtexs d’ironia que com a valor afegit es despleguen naturalment, en els exercicis de reordenació del món que proposen els treballs desenvolupats per Daniel Jacoby entre 2007 i 2009.

En el seu anàlisi obsessiu i posada en qüestió de les lògiques de la informació i les jerarquies que regeixen el que considerem real, Jacoby dedica els inicis del seu recorregut professional a aplicar els sistemes de medició de la ciència a altres instàncies vinculades a allò quotidià, els mitjans de comunicació o els contextos específics de treball. Fent aplicacions hipotèticament fútils, de metodologies estrictes en escenaris aparentment capritxosos, posa en evidència la relativitat dels esquemes de lectura i catalogació amb els quals assumim el nostre enfrontament a determinats aspectes de l’existència.

Des d’un to més aviat lúcid, amb el rigor propi d’un investigador, treballant sovint amb col·laboradors d’altree àmbits creatius o científics, e inspirat per una estètica i ètica minimalista que trastoca amb certa ironia, Jacoby aproxima realitats des d’angles inusitats, descontextuatitzant els elements que utilitza de la seva lògica interna, ampliant els seus paràmetres cap a possibles nous sentits o, simplement, cap a un contrasentit.

Una edició impresa amb el pronòstic del temps per al 20 de febrer dels propers cent anys a Mollet del Vallès, una peça sonora amb els 79 “you” de l’àlbum Abbey Road dels Beattles, un vídeo amb els 271 “no” del film La taronja mecànica, un altre amb la reordenació alfabètica de les paraules en els primers deu minuts d’una alocució pública del president veneçolà Hugo Chávez, un aparador amb gràfics percentuals que analitzen cromàticament les portades del mes dels quatre principals diaris espanyols, el càlcul en el sistema mètric de la mida dels conceptes gran i petit, o la reordenació per alçada dels llibres en una biblioteca, són alguns dels treballs emblemàtics en aquest procés.

Juntament amb Un Toblerone d’exactament 50g i 491 Toblerones d’aproximadament 50g, en que un exhaustiu estudi comparatiu aconseguia trobar la barra de xocolata amb el pes exacte anunciat a l’embolcall, per a convertir-se després en exposició, edició impresa i distribució gratuïta de Toblerones, Für Elise de Ludwig van Beethoven en orden de tono representa l’estadi de maduresa autoral de la línea de treballs que configuren un primer cicle en la producció artística de Daniel Jacoby. Un final d’etapa que suposa també un punt d’inflexió, previ a que el bootlegging metodològic entre allò verificable i allò especulatiu donés pas a la narrativitat que des de llavors ha orientat els seus projectes.

Alex Brahim


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro


linea_baja