Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Patricia Dauder

Extensions, 2012

Dibujo | Composición de 6 dibujos, técnica mixta sobre papel en vitrina de plexiglas (opcional)
85 x 100 x 75 cm.
extensions

Extensions forma part d’una sèrie de quatre “taules” de dibuixos seleccionats i agrupats per la mateixa artista per la seva familiaritat temàtica o formal, tot i haver estat realitzats en moments i contextos diversos. Aquests quatre grups neixen el 2011, en un moment de balanç i ordenació d’un corpus dispers de dibuixos, un material propi que Dauder va voler revisitar. Són caixes de metacrilat dissenyades perquè els dibuixos hi puguin ser mostrats tant en sentit vertical com en sentit horitzontal.En el cas del conjunt titulat Extensions, hi trobem sis dibuixos trets de llibretes, dibuixos que van ser fets sense cap finalitat concreta o com a dibuixos preparatoris d’altres peces. En tots sis hi ha superposicions, plans i capes. Hi ha un voler anar arran de terra o seguir alguna horitzontalitat, tot i que les perspectives en diagonal els donen un sentit de fuga, de moviment. Podrien ser dibuixos de ficcions arquitectòniques o urbanístiques a què la vista aèria dóna una afinitat de conjunt. Són paisatges imaginaris i evocatius, més que no pas descriptius i tancats; dibuixos subtils i complexos que no reneguen de la seva estranyesa. De fet, tot i el seu aspecte pseudoarquitectònic són dibuixos realitzats des de la intuïció, molt lliures, i és només a posteriori que l’artista ha trobat vincles entre ells.A Extensions els dibuixos evoquen la tradició d’arquitectures i urbanismes utòpics i les seves tipologies bàsiques. Hi trobem connexions amb l’avantguarda i també amb cultures precolombines i altres tradicions vernacles. S’hi evoquen també els estrats arqueològics, a manera de construccions “negatives”, de dissecció d’estructures i plans imaginaris on es fan visibles les diferents capes que componen el dibuix i s’hi suggereixen altres formes en potència, com “una arquitectura que deixa de ser arquitectura”, en paraules de l’artista.Són dibuixos fets amb llapis, definits i inconclosos a la vegada. Un pràctica, la del dibuix, que per a Dauder és un treball paral·lel, sovint al marge de les peces més grans i acabades. És el del dibuix un exercici més primari, d’on sorgeixen i des d’on s’alliberen aspectes latents o soterrats. El dibuix és viscut com una activitat necessària perquè el procés creatiu vagi rutllant, per ordenar impulsos, per destil·lar i visualitzar, de prop i de lluny, per estudiar i reflexionar, encara que sovint les composicions que en resulten no tenen cap funció o destinació concreta. Alguns dibuixos són ràpids i espontanis, altres lents i treballats en diferents fases.Al capdavall, el misteri que plantegen aquests dibuixos és la capacitat de la mà de l’artista per ser un canal transmissor i traductor d’empremtes retinals, de rastres de la memòria, de l’acumulació desigual de records. Amb el dibuix, aquests elements poden tornar a sorgir en noves configuracions transformades pel seu pas més o menys perllongat pels circuits neuronals. En sorgeixen figures i imatges noves que alimentaran al seu torn, nous cicles d’empremtes i d’assimilacions perceptives que es traduiran en qui sap quines noves configuracions de la mà de qui sap quin altre artista. I és que, al cap i a la fi, ens trobem en una gran cadena de transmissió de la qual els dibuixos són un registre puntual, una baula que fixa un instant d’aquest dinamisme incansable.Martina Millà

Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro