Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Gregory Crewdson

Dream House, 2002

Fotografia | C-print
73,6 x 111,7 cm. (x12)
GC.0005-
Les dotze imatges que composen Dream House, 2002, giren entorn a la perturbació de la normalitat e incideixen en la fal·làcia de la llar com a espai d’afecte i comprensió en el que tots els seus components viuen feliçment. En elles, Crewdson (mostrant-nos personatges que s’ignoren, es donen l’esquena, romanen callats o estan absents, amb la mirada perduda i profundament insatisfets) tracta de desvetllar com la pretesa harmonia familiar de la classe mitja nord-americana se sustenta en la permanent representació dels rols assignats socialment i en la repressió de tots aquells aspectes que se surten de les normes socials establertes.

Així, la llar, incapaç d’admetre cap transgressió o desviació de la norma, es transforma en contenidor domèstic on s’ofeguen les necessitats i se sublimen els desitjos. En aquestes imatges observem com allò sinistre aguaita rera cada una de les escenes aparentment trivials per subratllar la importància d’allò ocult i desconegut en la convivència del dia a dia.

Tenim la sensació de que ningú coneix realment el que l’altre (o, fins i tot un mateix) serà capaç de dir o fer; és un misteri el que pot arribar a succeïr en un moment determinat, quina situació d’agresivitat o violència pot desenvolupar-se o si arriba a trencar aquest estret vincle que els uneix sota el mateix sostre.

Amb aquesta desesperançada visió de la família mitjana nord-americana, com un laberint de soledats on existeix una constatada impossibilitat de comunicació amb l’altre, assistim a la deconstrucció sistemàtica del mite de la felicitat a l’”American way of life” per a mostrarnos, mitjançant l’ús d’un llenguatge irònic i àcid, la profunda fragilitat que presideix la vida dels diferents personatges que apareixen en les seves imatges.

Uns individus tancats entre les quatre parets d’una confortable casa, en la que es gaudeix d’una bona posició econòmica, però en la que es troben paralitzats per la frustració personal, l’abstracció anímica i la incomunicació vital; a més, Gregory Crewdson cultiva en les seves fotografies un doble sentiment estretament relacionat: per un costat, el de l’estranyament (davant un entorn que apareix quasi sempre com a hostil); i per l’altre, el d’estranyesa (davant d’un mateix que no arriba mai a reconeixe’s). És com si les seves imatges ens portessin a contemplar la realitat des dels llindars de la mateixa, en la que ens atrevim a explorar els límits però no deixem de dubtar entre la interrogació pel futur i el temor a allò desconegut.

Així, la seva visió introdueix fisures en referència a la integritat de la realitat i representa el que sembla que està a punt de succeïr (l’accident, l’equivocació, la catàstrofe…) Paralelament, en les seves composicions trobem uns personatges a la deriva, individus que semblen haver perdut les coordenades, que ja no tenen un paper assignat a la història que es narra, que han abandonat el seu lloc a la societat i han adquirit una sensacó de buit que els descol·loca i els fa viure en un estat de flotació, amb que es transformen en subjectes limítrofes que no troben ni un camí ni un lloc en aquell entron que semblava seu.

José Miguel G.Cortés


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja