Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObres_Centre
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Ignasi Aballí

Disparition, 2002

Vídeo | DVD | b/n | subtítols |
160′

 

 

El vídeo Disparition (Desaparició) forma part d’un ampli projecte d’Ignasi Aballí sobre Georges Perec, en el qual s’ha d’incloure la sèrie de cartells sobre els guions cinematogràfics de l’escriptor francès. En aquest cas, i quasi com a oposició als cartells que parlen de pel•lícules que no veiem, ha utilitzat un guió de Perec, Signe Particulier: néant, per a realitzar una pel•lícula. Com si de subtítols es tractés el guió sencer va apareixent en la part inferior de la pantalla, mentre que en la resta de pantalla apareixen imatges extretes de la premsa i dels mitjans de comunicació. Són imatges estàtiques que se succeeixen mecànicament darrere d’un fons negre i a les quals apareix el text de Perec. A més, aquestes imatges disperses mantenen una qualitat comuna: els rostres de totes les persones que han aparegut han estat esborrats per Ignasi Aballí.

L’esborrament dels rostres recupera l’estratègia fonamental del llibre en el qual està basada la sèrie d’Ignasi Aballí: La disparition. Si en el llibre de Perec ha desaparegut la lletra “e”, aquí el que ha desaparegut són els rostres. Però, més enllà, el que també ha desaparegut és la referència de la imatge. El peu de foto original amb el qual sortien aquestes imatges en premsa ja no hi és. Igualades, sense rostres i sense els peus originals, aquestes fotos queden buides i no remeten a res. Justament aquest res (“néant”) és el que indica el títol del guió de Perec.

En lloc dels peus originals l’única guia de lectura són les paraules del guió de Perec. De tal forma que en realitat es produeix un hiat entre imatge i escriptura. En aquest hiat, igual que succeeix en els cartells, Ignasi Aballí ofereix tota la possibilitat de construcció del sentit a l’espectador, que crea noves relacions amb allò que succeeix a la pantalla.

Un darrer element de fidelitat a Perec té a veure amb el que l’escriptor francès denominava allò “infraordinari” (relacionat amb allò “infralleu” de Marcel Duchamp). En definitiva, aquesta successió d’imatges extretes de la premsa formen una descripció minuciosa i, de vegades, anecdòtica de la realitat. Ignasi Aballí, com Perec, també tendeix a la recol•lecció, a la classificació i a l’ordenació d’aquesta dispersió.

Només que la successió contínua tendeix a dissoldre qualsevol particularitat de cada imatge i abandonar-les a un terreny de res: la successió acaba igualant-les i deixant-les desproveïdes de significat… no signifiquen res.

La sèrie Desaparicions ha estat especialment significativa en la trajectòria d’Ignasi Aballí. Si bé ja havia treballat sobre el silenci, el buit o el no-res en obres que recollien la idea de la pintura com a errada, o que tenien relació amb la impossibilitat de fer res, a Desaparicions aquesta reflexió sobre la matèria de la pintura i el quefer artístic dóna un gir, a través del cinema, especulant sobre la possibilitat significativa de les imatges en un món saturat d’imatges. Un tipus de reflexió que sobrepassa el marc de l’art i, amb no poques dosis de sentit de l’humor, pren matisos existencials, especialment presents en les sèries de Llistats en les quals l’ordenació de xifres de morts o persones aparegudes en els diaris esborra la seva significació i la seva especificitat.

David G. Torres  


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro