José Antonio Hernández-Díez

Jose Antonio Hernández Díez utilitza multiplicitat de formats (vídeo, instal•lació, escultura, fotografia) sempre des d’uns interessos comuns: un fort compromís amb realitats específiques -ja siguin econòmiques, socials, polítiques…- i una marcada càrrega emocional que busca la complicitat del receptor des de l’impacte directe. Inicia la seva trajectòria a finals dels anys vuitanta amb treballs videogràfics i instal•lacions en les quals comença a definir el posicionament crític i gairebé ideològic que marcarà la seva obra en aquests primers moments.

Durant la dècada dels noranta, el caràcter social de la seva obra es veu complementat per un interès en el camp del disseny industrial, aspecte que el porta a un treball escultòric de gran format, amb peces inspirades en objectes quotidians que incorporen un discurs àcid al voltant de temàtiques concretes com les desigualtats de gènere o l’abús de poder.

A començaments del 2000, José Antonio Hernández-Díez comença a treballar amb fotografia, establint forts lligams amb l’àmbit de la publicitat i la moda. Bon exemple d’aquest canvi es reflecteix en la sèrie d’imatges en les quals utilitza lletres de marques esportives per tal de composar noms de filòsofs i pensadors famosos.

Per altra banda, una constant regular en el seva trajectòria ha estat la utilització d’estructures mecàniques, aspecte que l’ha acompanyat des de les seves obres de joventut i que serveixen a l’artista per a treballar al voltant de l’expectativa, el desig i la frustració.

David Armengol

      

---