| Tacita Dean Baobab, 2001 | |
| Pel·lícula | b/n | 16 mm | 10′ | |
 | |
| Com moltes de les obres de Tacita Dean, la pel•lícula de 16 mm Baobab (2002) –i les fotografies relacionades Baobab I i Baobab III (2001)– és el resultat d’un encontre fortuït. L’artista era a Madagascar perquè volia filmar un eclipsi total de sol (un projecte que es va convertir en el film Diamond Ring, 2002). Allí va quedar fascinada pels gegantins arbres del gènere Adansonia que poblaven l’illa, popularment coneguts amb el nom de baobabs, sis espècies del qual són autòctones del país. “Són imponents, orgullosos i molt especials”, ha afirmat l’artista, “embarrancats per tota l’eternitat entre les mosques, l’herba i el bestiar indiferent”.1 La pel•lícula que se’n deriva és una compilació formalment precisa de seqüències filmades en blanc i negre que inclouen primers plans abstractes de l’escorça colossal dels arbres, les seves extraordinàries formes retallades contra el cel i visions de lluny de la seva presència vigilant en la plana africana, en una sèrie d’imatges reflexivament estàtiques i disperses. Un contrapunt temporal a la quietud imponent dels arbres immensos l’ofereixen els moviments i els sorolls del ramat de vaques que pastura dins el camp de visió de la lent. El baobab és el tema principal de diversos mites antropomòrfics que intenten explicar la seva forma estranya –l’espectacular tronc bulbós i les branques en forma d’arrel. Les llegendes parlen, per exemple, d’un avantpassat malvat que és arrencat i condemnat a créixer cap per avall. De fet, la seva forma sembla exigir l’assignació d’una personalitat humana: “són allí, dempeus, immòbils en una postura animada, les mans als malucs, els braços al cel, acostant-se uns als altres per sentir-se la veu… semblen haver perdut tota ascendència prehistòrica, convertits en una calma panteixant”, ha escrit Dean.2 L’artista ha fet referència a la popular narració infantil Le Petit Prince (1943), d’Antoine de Saint-Exupéry, en què un baobab es veu implicat en un tràngol filosòfic que suggereix una reflexió sobre la paciència, la temporalitat, l’extinció i l’obsolescència material, temes que ja fa temps que Dean ha introduït en la seva pràctica. En l’al•legoria de Saint-Exupéry sobre la humanitat, la saviesa de la joventut i la insensatesa de la vellesa, el petit asteroide habitat pel petit príncep està poblat de baobabs (“arbres grans com castells”) que amenacen d’esclafar-lo. El petit príncep ha d’arrencar d’arrel els petits baobabs abans no es facin massa grans: l’arbre esdevé una metàfora d’un problema que cal solucionar de seguida, en comptes de deixar que arreli. En la seva consideració de les qualitats simbòliques i estructurals dels arbres, els Baobab de Dean es podrien relacionar conceptualment amb l’obra Oxfordshire Oaks (1990), de l’artista canadenc Rodney Graham. Les fotografies de Graham, visions invertides d’arbres aïllats, també creen una forma de retrat arbori. Les fotos són alhora imatges òptiques icòniques –semblants a una il•lustració enciclopèdica, un significant universal de l’arboritat– i estudis de personatges ben plantats. Tanmateix, tal com ha descrit Dean, ella considera que el roure i el baobab són ànimes diferenciades: “No hi ha dos roures iguals, però a la llarga són el mateix. Els baobabs mai no es poden intercanviar els uns amb els altres. No, cada arbre és ell mateix.”3 1. Tacita Dean, declaracions de l’artista, Frith Street Gallery. 2. Ibíd. 3. Ibíd. Max Andrews |
