Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Bestué -Vives

Acciones en Casa, 2005

Vídeo | color | so
33′

 

 

 

“Acciones en casa” és la continuació del primer treball de Bestué/Vives, “Acciones en Mataró”. Aquesta vegada, traslladen l’escenari d’aquests exercicis a l’interior d’un pis de l’Eixample de Barcelona i passen del format llibre al vídeo. Es tracta d’una successió d’escenes molt espontànies, en les quals els mateixos David i Marc escenifiquen més d’un centenar d’accions improbables, absurdes o senzillament impossibles. La primera és “robar planta del vestíbul i exhibir-la al balcó” (en què els protagonistes fan exactament això), i segueixen d’altres com “jugar-se la vida” (en la qual un d’ells camina sobre un terra moll i relliscós) o “utilitzar el microones com a làmpada” (en què un d’ells llegeix un llibre gràcies a la llum interior d’un forn amb la porta oberta). Durant tot el vídeo hi ha una certa voluntat narrativa que, d’alguna manera, fa que d’una acció es passi a la següent seguint alguna cosa semblant a una lògica. És una obra de factura estudiada, en la qual tot està perfectament calculat, amb estratègies que demostren un gran coneixement del llenguatge fílmic. Malgrat això, el vídeo fuig d’una realització impecable, una il•luminació forçada o qualsevol detall que pugui allunyar la interpretació de l’obra, al marge d’una estètica domèstica indubtable.

Moltes d’aquestes accions tenen referències notables en la història recent de l’art, amb comentaris visuals d’obres icòniques del segle XX. D’aquesta manera, l’estructura complexa de “font a l’aigüera” enllaça directament amb les escultures de Jean Tinguely, i es converteixen en una ressenya a la metamecànica dadà i a l’art cinètic. La “caiguda de iogurt” dibuixa una estructura reticular perfecta, amb referència clarament a l’estètica minimalista i el post conceptual. El conjunt del treball és, alhora, deutor de propostes com la famosa pel•lícula Der Lauf der Dinge (“Com funcionen les coses”, 1987) de Peter Fischli i David Weiss, o el treball de Roman Signer.

“Acciones en casa” es planteja com una successió d’exercicis domèstics als quals només tenen accés els mateixos protagonistes pot convertir-se en una paràbola immensa sobre el paper de l’art i la seva capacitat qüestionadora. Es podria entendre com un llistat, una forma d’ordenar i classificar totes aquestes accions, i les interpretacions que generen. Al mateix temps, recorda la importància de la pròpia experiència i la implicació emocional, tant de l’artista com del seu públic. A partir d’aquest registre de petites proeses, es van embastant lectures que se succeeixen i superposen. Armats només d’ingeni i d’una marcada sensació de precarietat, Bestué i Vives generen un corrent de complicitat amb l’espectador que modifica i amplifica les lectures de l’art. Mostra com les accions discretes i humils d’un artista (i, per extensió, de qualsevol persona) poden generar una cadena d’esdeveniments que tingui un gran impacte en la forma com veiem la vida.

 

Ferran Barenblit

Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro   Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro