David Shrigley

David Shrigley, nascut l’any 1968 a Macclesfield (Anglaterra), és famós pels seus dibuixos a llapis i tinta en blanc i negre, d’aparença amateur, en què el text té una gran importància. No obstant això, també ha creat un gran nombre d’escultures, monotips, fotografies, impressions de raig de tinta, pel•lícules de dibuixos animats, quadres i, finalment (pel que fa a l’ordre, no a la importància), llibres.

Shrigley va fer el seu primer llibre, Slug Trails, l’any 1991. Des d’aleshores n’ha fet molts més, tots caracteritzats pels seus dibuixos i textos satírics plens d’humor negre. Mitjançant els seus llibres i dibuixos setmanals al diari The Guardian (des del setembre del 2005), a través de la sèrie d’animació Modern Thought per a la BBC i dels videoclips Good Song (2003) de Blur i Agnes, Queen of Sorrow de Bonnie Prince Billy (2004), Shrigley s’ha adreçat a diferents públics i ha creat ponts entre la cultura popular i les belles arts.

En els dos últims anys, Shrigley ha filmat pel•lícules d’animació com Who I Am And What I Want (2006), New Friends (2006), Laundry (2006) i The Lightswitch (2007), entre d’altres. Més recent encara és la seva incorporació al món de la música. El dibuixant va enregistrar un disc, Shrigley Forced To Speak With Others (2006), però abans havia preparat un llibre d’artista a instàncies de la discogràfica Tomlab. Worried Noodles (The Empty Sleeve) es va publicar per primer cop el 2005 com a portada d’un disc de vinil amb l’encartament Skull for sale (Songbook), que incloïa la lletra de 30 cançons (aproximadament). La caràtula, però, no contenia cap disc. El llibre en forma de caràtula buida amb les lletres “fictícies” de Shrigley es va publicar així, però el projecte va seguir evolucionant i el 2007 va passar a incloure un doble CD en el qual 39 grups i solistes diferents —entre els quals hi havia David Byrne, Franz Ferdinand, Grizzly Bear, Hot Chip i Scout Niblett— tocaven o cantaven les lletres de Shrigley.

A la contraportada del llibre Grip (2000), David Shrigley ens ofereix l’ensenyança següent: “NORMES: diuen que les normes són per infringir-les, però això és només una manera de parlar. Les normes són per complir-les. Les normes serveixen per orientar-nos. Com més es complica el món modern i més sembla omplir-se de tocats de l’ala, més importants esdevenen les normes. Els qui infringeixin les normes seran colpejats amb una barra de ferro i obligats a escriure-les un milió de vegades. També està prohibit tergiversar les normes. Les normes tergiversades no serveixen per a res.” El que de bon començament podria semblar normal, a l’univers de Shrigley adquireix sovint un matís radical i grotesc. Les nostres accions sempre tenen conseqüències i, sota la superfície, es revelen profundes veritats sobre la condició i l’ànima humanes.

David Shrigley va estudiar Belles Arts a la School of Art de Glasgow entre el 1988 i el 1991. Ha fet exposicions a tot Europa i Amèrica del Nord, incloent-hi diverses mostres en solitari al Malmö Konsthall (Malmö, 2007), al Centro de Arte Caja de Burgos (Burgos, 2007), al DCA (Dundee, 2006), al Musée d’Art Moderne et Contemporain (Ginebra), a l’UCLA Hammer Museum (Los Angeles) i al Kunsthaus Zürich (Zuric). Les seves il•lustracions han sortit a diaris i revistes com Esquire (Japó), Donna (Itàlia), Frieze (Regne Unit), The Guardian (Regne Unit), Maisonneuve (Canadà) i Du (Suïssa). Viu i treballa a Glasgow.

Jacob Fabricius