Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja


Wilfredo Prieto

Un segundo de horizonte, 2010

Instalación | Línea laser 360 grados

Dimensions variables


WP.001-

 

Amb Un Segundo de horizonte Wilfredo Prieto incia una sèrie de peces en les quals investiga el gènere pasisatgístic des d’una perspectiva pròpia. Es tractava de la peça principal de l’exposició Negre, Mat, Sec, que va poder-se veure a NoguerasBlanchard, Barcelona 2009. En entrar a l’espai trobem diferents objectes que podrien ser utilitzats en el sector de la construcció: una lot, un casc, un llumí, o un nivell. És aquest últim element el que produeix Un segudo de horizonte:una línia làser de 360º que es dibuixa per les parets de la sala d’exposicions, evocant un paisatge vespertí, i abraçant la resta de les peces. Quan el visitant entra i camina per l’espai, hi ha un moment en el qual el làser li colpeja els ulls i  l’enlluerna, creant un paral·lelisme amb l’observació d’aquell segon en el que el sol neix o es pon.
El nivell làser està col·locat a la vista, de manera accidental. L’artista recrea un paisatge simbòlic però, alhora, un environment on situa al públic en un entorn de treball, en un in pass entre una acció anterior i una acció que encara ha d’arribar. Semblaria com si quelcom ha quedat a mig fer, o alguna cosa està a punt de començar. Com en molts dels treballs de Prieto, el joc poètic sorgeix del xoc conceptual que es produeix en juxtaposar dues realitats diferents. A partir de materials de construcció, del seu posicionament en l’espai, i de la lectura que en fa l’espectador, es recrea un paisatge. Es podria dir que en la manera de fer de Prieto, un dels elements bàsics és la imaginació, utilitzada com a motor mateix de la creació i com a ressort per a que l’eloqüència del gest generi nous moments i espais. Mitjançant aquests gestos mínims de màxima incidència, Prieto genera noves lectures e interpretacions imprevistes que, de manera subtil, trenquen amb allò estandaritzat i normatiu.

Com en la majoria dels seus treballs, aquí l’artista es converteix en una sort d’observador de la realitat, d’explorador e investigador d’allò quotidià, i la seva funció es redueix gairebé a assenyalar i evidenciar certs aspectes del món, modificant el seu significat amb petits gestos que disloquen la perspectiva de la raó. Sembla que cada vegada més Prieto intervé menys en els seus treballs, i va deixant més espai a l’espectador.

Després d’aquesta obra, Prieto ha seguit indagant en la tradició paisatgística amb obres com Pradera constructivista y deconstructivista, vista desde el sofá de la casa con los pies sobre la mesa, o Paisaje con la caída de Ícaro, ambdues de 2011. En aquests treballs torna a incórrer en aquell paisatge propi realitzat amb objectes quotidians extrets del seu context que ens porten a imaginar nous escenaris possibles.

Juan Canela

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro


linea_baja