Biografia_Centro Flecha_Der_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Rafel G. Bianchi 

No preguntis a l’ignorant, 2012

Múltiple | Objecte | Resina de poliuretà i pintura acrílica
17 x 7,5 x 4,5 cm.

L’objecte; el gest; la mirada. L’imperatiu; el vermell; el marró. El dubte; la negació; la posada en suspensió. “No preguntis a l’ignorant” és una peça que s’insereix còmodament en una trajectòria, la de Rafel G. Bianchi, basada en la centralitat del subjecte, l’humor -o ironia- i la suggestió de l’absurd.

“No preguntis a l’ignorant” (2005) és originalment una escultura feta amb fibra de vidre que reprodueix la figura de Rafel G. Bianchi a escala 1:1. Representa una figura masculina; esvelta, sense pèl al cap; amb celles frondoses i orelles vermelles. Pantaló negre i jaqueta marró, com uniforme buscant la mínima apercepció. El seu gest, amb les espatlles alçades, els colzes al cos i els braços estirats, amb les mans amb els palmells oberts cap enfora, escenifica un “i a mi què m’expliques” o un “jo què sé”.

La sorna envaeix l’expressió d’una cara dominada per la celles corbades i un mig somriure quasi etrusc que evoca les cares de Franz Xaver Messerschmidt. Una sorna que no només conté, sinó que implica. “No preguntis a l’ignorant” és una ordre: L’artista contemporani, tot i ocupar-se a partir de preguntes, no dóna respostes. Com el color d’unes orelles que es posen vermelles sense permís, l’artista entra en el terreny de la reflexió entorn la veritat sense obligació de donar resultats vàlids.

Rafel G. Bianchi trasllada amb el seu gest la seva figura, la de l’artista, cap a l’assimilació al bufó o el clown, aquest antiheroi que, sense necessitat de triomf, també arriba a la centralitat de l’atenció del poderós per via de l’humor. I per la seva personalitat lliure i independent; per marginal i autàrquic.

No és, per altra banda, la primera vegada que Bianchi s’usa a si mateix com a subjecte detonant. El vam veure als Retallables, on una caricatura de l’artista apareix corrent, o a Un inglés, un francés, un español on Bianchi esdevé figura de còmic, perplex al costat d’un gronxador que l’artista va redissenyar de manera errònia. També el vam veure a Les 8 diferències (en realitat inexistents) de La Vanguardia, fotografiat amb dos personatges amb barret de Pare Noel1, o més recentment a A x metres de l’Objectiu (2006-2014).

La versió produïda per ArtsComing de “No preguntis a l’ignorant” és una figura que reprodueix l’escultura original en resina de poliuretà i pintura acrílica a una escala molt inferior (17 x 7,5 x 4,5 cm.). És, a més, un objecte múltiple, que escapa per això de la unicitat associada tradicionalment a l’obra d’art, posant en tensió la pròpia estructura del mercat; qüestionant-ne la seva pròpia distribució i elitisme a través de la seva distribució il·limitada.

D’aquesta manera, concepte i objecte s’uneixen en una peça que es completa a través de la seva pròpia distribució, estirant la idea de funció i funcionalitat de l’artista contemporani; del seu context, del seu treball, del seu valor; exercint una crítica incisiva a tot un sistema, a través d’un senzill gest carregat de cinisme, quasi maquiavèl·lic, però intel·ligentment presentat com a naïf i burleta.

Marina Vives Cabré

1 MARROQUÍ, Javier. “¿De qué ríe l’ignorant”. A: No Preguntis a l’ignorant (Cru 025). Barcelona: Cru, 2008.


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_Centro Flecha_Izq_Centro
linea_baja