Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_CentroObras_Centro

 

 

 


 

Wilfredo Prieto

(Sancti Spíritus, Cuba, 1978)

 
El trabajo de Wilfredo Prieto discurre por caminos entrecruzados que beben de distintas tradiciones artísticas de las últimas décadas como el minimalismo, el arte póvera o el conceptual, aunque llevándolos a su propio terreno de juego. Mediante gestos mínimos y el uso de materiales cotidianos, Prieto incide de manera aguda y poética en aspectos complejos de la realidad contemporánea. Sus proyectos pueden materializarse en minúsculas esculturas o en grandes instalaciones, a menudo desplegadas por el suelo del espacio expositivo, que se caracterizan por no dejar indiferente al que las observa, y que provocan reflexiones sobre temas como el valor, el deseo, el consumismo, las relaciones de poder o el impacto de las fluctuaciones económicas y políticas; temas que se alejan de lo directamente contextual para apuntar hacia asuntos filosóficos y globales.

En su práctica, el artista se convierte en una suerte de observador de la realidad, de explorador e investigador de lo cotidiano, y su función se reduce casi a señalar y evidenciar ciertos aspectos del mundo, modificando su significado con pequeños gestos que dislocan la perspectiva de la razón y propician nuevas lecturas. Más allá de acumular objetos en el estudio, la dinámica se centra en observar la realidad y detectar espacios y objetos con potencia de generar relecturas. La expectativa del público entra en juego, y este adquiere un rol activo, en cuanto a su capacidad de leer, entender y relacionar. Uno se va a casa rumiando y con la conciencia de que en ese pequeño dislocamiento de lo real se ha producido algo que te deja inquieto. El de Prieto es un arte de lectura rápida y digestión lenta.

Juan Canela

 

 


Mes_Obres


WP.001

 


Artiste_Anterior             Artista_Siguiente


 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja


Wilfredo Prieto

Un segundo de horizonte, 2010

Instalación | Línea laser 360 grados

Dimensions variables


WP.001-

 

Amb Un Segundo de horizonte Wilfredo Prieto incia una sèrie de peces en les quals investiga el gènere pasisatgístic des d’una perspectiva pròpia. Es tractava de la peça principal de l’exposició Negre, Mat, Sec, que va poder-se veure a NoguerasBlanchard, Barcelona 2009. En entrar a l’espai trobem diferents objectes que podrien ser utilitzats en el sector de la construcció: una lot, un casc, un llumí, o un nivell. És aquest últim element el que produeix Un segudo de horizonte:una línia làser de 360º que es dibuixa per les parets de la sala d’exposicions, evocant un paisatge vespertí, i abraçant la resta de les peces. Quan el visitant entra i camina per l’espai, hi ha un moment en el qual el làser li colpeja els ulls i  l’enlluerna, creant un paral·lelisme amb l’observació d’aquell segon en el que el sol neix o es pon.
El nivell làser està col·locat a la vista, de manera accidental. L’artista recrea un paisatge simbòlic però, alhora, un environment on situa al públic en un entorn de treball, en un in pass entre una acció anterior i una acció que encara ha d’arribar. Semblaria com si quelcom ha quedat a mig fer, o alguna cosa està a punt de començar. Com en molts dels treballs de Prieto, el joc poètic sorgeix del xoc conceptual que es produeix en juxtaposar dues realitats diferents. A partir de materials de construcció, del seu posicionament en l’espai, i de la lectura que en fa l’espectador, es recrea un paisatge. Es podria dir que en la manera de fer de Prieto, un dels elements bàsics és la imaginació, utilitzada com a motor mateix de la creació i com a ressort per a que l’eloqüència del gest generi nous moments i espais. Mitjançant aquests gestos mínims de màxima incidència, Prieto genera noves lectures e interpretacions imprevistes que, de manera subtil, trenquen amb allò estandaritzat i normatiu.

Com en la majoria dels seus treballs, aquí l’artista es converteix en una sort d’observador de la realitat, d’explorador e investigador d’allò quotidià, i la seva funció es redueix gairebé a assenyalar i evidenciar certs aspectes del món, modificant el seu significat amb petits gestos que disloquen la perspectiva de la raó. Sembla que cada vegada més Prieto intervé menys en els seus treballs, i va deixant més espai a l’espectador.

Després d’aquesta obra, Prieto ha seguit indagant en la tradició paisatgística amb obres com Pradera constructivista y deconstructivista, vista desde el sofá de la casa con los pies sobre la mesa, o Paisaje con la caída de Ícaro, ambdues de 2011. En aquests treballs torna a incórrer en aquell paisatge propi realitzat amb objectes quotidians extrets del seu context que ens porten a imaginar nous escenaris possibles.

Juan Canela

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro


linea_baja
 

 


Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centre Obres_Centre

 

 


 

Wilfredo Prieto

(Sancti Spíritus, Cuba, 1978)

 
El treball de Wilfredo Prieto discorre per camins entrecreuats que beuen de diferents tradicions artístiques de les últimes dècades, com el Minimalisme, l’Arte Povera o el Conceptual, tot i que emportant-se’ls al seu propi terreny de joc. Mitjançant gestos mínims i l’ús de materials quotidians, Prieto incideix de manera aguda i poètica en aspectes complexos de la realitat contemporània. Els seus projectes poden materialitzar-se en minúscules escultures o en grans instal·lacions, sovint desplegades pel terra de l’espai expositiu, que es caracteritzen per no deixar indiferent a qui les observa, i que provoquen reflexions sobre temes com el valor, el desig, el consumisme, les relacions de poder o l’impacte de les fluctuacions econòmiques i polítiques; temes que s’allunyen d’allò directament contextual per apuntar cap a assumptes filosòfics i globals.

En la seva pràctica, l’artista es converteix en una sort d’observador de la realitat, d’explorador e investigador d’allò quotidià, i la seva funció es redueix gairebé a assenyalar i evidenciar certs aspectes del món, modificant-ne el significat amb petits gestos que disloquen la perspectiva de la raó i propicien noves lectures. Més enllà d’acumular objectes en l’estudi, la dinàmica se centra en observar la realitat i detectar espais i objectes amb potències de generar relectures. L’expectativa del públic entra en joc i aquest adquireix un rol actiu, pel que fa a la seva capacitat per llegir, entendre i relacionar. Un se’n va a casa pensant i amb la conciència de que en aquest petit dislocament d’allò que és rel s’ha produït alguna cosa inquietant. El de Prieto és un art de lectura ràpida i digestió lenta.

Juan Canela
 

 

 


Obres_Centre


WP.001

 


ArtisteAnterior_Centre         ArtisteSeguent_Centre