Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObres_Centre
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Iñaki Bonillas

Serie Tineidae, 2010

Fotografia | Impressió sobre gelatina de plata
Conjunt de vuit fotografies
Diferents dimensions
(#2 36,6 x 28,1 cm | #3 23,7 x 31,1 cm |  #7 20,8 x 27,8 cm | #8 21,7 x 29,6 cm | #1′ 29,7 x 36,6 cm | #13 28,2 x 28,2 cm | #16 24,6 x 19,7 cm | #20 31,2 x 31,1 cm)
IB.0002
 

 

Tineidae comença amb una selecció de vint fotos de l’arxiu de J.R. Plaza. Totes elles parlen de la joia estiuenca i mostren cossos humans parcialment nus. Bonillas va exposar rèpliques en blanc i negre d’aquestes imatges a les arnes. La presentació emmarcada final d’aquests treballs mostra les marques dels insectes com taques blanques; algunes, meres delicades perforacions, d’altres dibuixant un rastre a través de la imatge.


Normalment, quan trobem forats a les fotografies, es tracta d’un cas de censura. Sovint, és el fotògraf qui ha eliminat alguna cosa, o algú. Aquesta edició sol aparèixer anys després, quan certs barrets han passat de moda o quan els amics s’han tornat enemics. El forat és una marca permanent que assenyala un acte de reinterpretació, i d’aliances o creences que no són permanents. Aquests perforadors senten el dret de la seva autoritat o possessió sobre la foto i sobre la vida de les memòries que ella produeix.

 

En l’estrany cas en què són les arnes les es fiquen en un àlbum i s’organitzen d’una forma iconoclàsticament semblant, no se segueix, però, la mateixa narrativa. Segons diuen, les arnes no hi veuen gaire. Per això, només s’interessen per les fotografies com a matèria, com a matèria comestible, de fet. Així com Bonillas ha tractat constantment l’arxiu del seu avi com la seva matèria prima, les arnes perceben les seves fotos no com signes amb càrrega psicològica, sinó com, principalment, quelcom on clavar-hi les dents. En aquest projecte, Bonillas “externalitza” parcialment la reinterpretació de l’àlbum a un insecte, però també l’animal se n’”apropia” doblement, i de forma voraç. El fet que les arnes s’encarin amb imatges de cossos humans resulta en aquesta particular apropiació en una empresa antropofàgica, estranyament agressiva. De la mateixa manera en què l’arna era un símbol de la mort ambivalent a la pintura moderna primerenca, Tineidae conté un moment vanitas contemporani, accelerat.

 

Agrupant aquestes 20 imatges en sèries titulades Tineidae, el nom científic d’aquesta espècie d’arnes, Bonillas també evoca una constel·lació ficcional. És com si els punts blancs, uns més densament embotits que d’altres en determinades fotografies, presentessin una carta celestial que resulta configurar de manera adversa als antecedents de les fotos familiars. Encara que en aquest cas, aquest llenguatge natural del qual els insectes són autors, consistent en rosegades aparentment aleatòries, apareix després de l’existència de la foto desenvolupada. Aquí, l’àlbum s’ha convertit en un ecosistema nou perquè accions i signes emergeixin més enllà del control de J.R.Plaza, del seu nét, del censor, de l’estudi d’impremta… trobant-nos nosaltres, els observadors, amb un indicador immediat que ens fa pensar en la fotografia i la seva intencionalitat, en les diferents temporalitats, en la no permanència, i fins i tot en conceptes tan abstractes com la natura i la cultura; adonant-nos que, al final, tot el que tenim són traços que a poc a poc es debiliten.

 

Sarah Demeuse 


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObres_CentreFlecha_Izq_Centro
linea_baja