unknown


Biografia_Centroobres_centre-1

 

 


Pep Vidal

 (Rubí, 1980)

Llicenciat en matemàtiques i doctor en ciències físiques, el pensament científic constitueix una experiència vital que articula la seva pràctica artística.  Els canvis infinitesimals, l’obsessió per mesurar i l’assumpció de la impossibilitat de l’exactitud de la mesura són els eixos que articulen la seva recerca artística i científica.

Per completar la seva tesi doctoral, titulada “Desenvolupament d’algorismes numèrics per al càlcul de la topografia dels miralls per a un sincrotró” (2014), es va recloure en una cabana construïda per ell mateix, a l’espai exterior d’Hangar, el centre de producció, on Vidal estava gaudint d’una residència artística. No és tampoc casualitat que la publicació resultant d’aquesta tesi guanyés el premi Miquel Casablancas en la modalitat de publicació del mateix any. Un any més tard, en el context de l’exposició col·lectiva Hablo sabiendo que no se trata de eso, comissariada per Juan Canela a Caixaforum, Pep Vidal es va tancar a la instal·lació Espai del dolor de Joseph Beuys, per revisar la tesi i afegir anotacions de caràcter més personal.

Els canvis infinitesimals que es produeixen constantment a tot arreu i que tenen una cadena caòtica gairebé infinita han estat el motor de molts dels seus projectes artístics. És el cas de

{ } (La Capella, 2013), en el que la voluntat de construir un espai en el qual no passi res, el porta a construir un petit espai buit, amb la col·laboració del sincrotró ALBA, que després recobreix amb diferents materials aïllants (de temperatura, camps electromagnètics, foc, pols còsmic, etc.) fins a obtenir un cub de 83 cm d’aresta i al voltant de 850 Kilograms de pes.

Montse Badia


obres_centre-1


 

 img_7372baixapep_vidal_tesi

 

 


Artiste_Anterior          Artista_Siguiente


 


unknown


Biografia_Centro Flecha_Der_Centroobres_centre-1
Flecha_Izq_Centro
 

 


Pep Vidal

Oli d’una olivera, 2016

Escultura | 752ml d’oli d’oliva + restes orgàniques

img_7372baixa

Pep Vidal és un científic i també un artista i és en l’espai d’intersecció, de trobada i desavinença entre ambdues maneres de veure el món que desenvolupa el seu treball artístic. Els canvis infinitesimals i les mesures són els seus dos principals punts de partida a l’hora de definir els seus projectes. Una de les coses que tenen en comú els àmbits científic i artístic és la curiositat, la de partir de preguntes concretes. Oli d’una olivera parteix d’una pregunta que pot semblar ingènua i per això mateix és capaç de desencadenar un fascinant procés de recerca: “Quant d’oli surt d’una olivera?”.  Així, el procés que l’ha dut fins a la formalització final del projecte ha estat molt similar al de la producció d’oli. Si la producció de l’oli implica un filtratge de residus, la producció d’Oli d’una olivera ha comportat un filtratge d’idees i variables.

A l’inici del procés, Vidal va partir de la importància del control de la producció i ho va voler portar a l’extrem, per què no  maximitzar la producció d’oli i minimitzar la mida de l’arbre que produeix les olives? A partir de la pregunta quant d’oli fa una olivera bonsai? i quant d’oli fa una olivera tradicional?, va posar en relació una olivera concreta, plantada al Baix Penedès i una olivera bonsai, que l’artista va comprar. La relació de mides de diferents objectes o sistemes que tenen similituds i diferències  ja havia ocupat projectes anteriors de’n Pep Vidal. Recordem f(t) = f(t-tº) (comissariat per Marina Vives a la Capella de Sant Roc, Valls, 2015) en el qual va posar a un bonsai de vuit anys damunt la terra que necessitaria si no s’hagués fet bonsai o Un humilde calcetín (Fundació Tàpies, 2014), una rèplica a un mida de 20 micres del mitjó de Tàpies, entre d’altres.

En el fons, el més significatiu de la comparació o dit d’una altra manera, el nexe que uneix olivera i bonsai és l’artificialitat. L’artificialitat a la qual l’home sotmet el bonsai per controlar la seva mida i l’artificialitat a la qual l’home sotmet l’olivera, plantada en un entorn concret perquè produeixi olives que donaran lloc a l’oli, un oli que té una estreta relació amb l’origen.

Mesurar era i és l’essència del projecte, però mesurar implica també la impossibilitat de ser precís. I descartada la possibilitat d’una premsada tradicional de la producció d’una única olivera, l’alternativa va ser una premsada do it yourself, casolana i manual, i de la qual, com en tot experiment, apareixen descobertes: els residus, els sòlids i els líquids. Allò que és més valuós, l’oli es calibra, es pesa amb la màxima precisió i professionalitat possible, amb certificat inclòs. Però, a diferència de la producció tradicional, en el procés del Pep Vidal, els residus no s’eliminen, sinó que formen part del resultat final, perquè els residus també són part del que surt d’una olivera, que a més no és una olivera genèrica, sinó que és una olivera molt concreta, una Olea Europaea plantada al Baix Penedès.

Montse Badia


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_Centroobres_centre-1
Flecha_Izq_Centro