Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centre Obres_Centre


 

Hans Peter Feldmann

 

 

Hans Peter Feldmann (Düsseldorf, 1941) va iniciar la seva feina com a artista al final dels anys seixanta. Des de llavors el seu treball s’ha caracteritzat per mostrar un interès per les experiències o els moments quotidians menys atractius; una consciència crítica enfront de les estructures en què es produeix l’experiència estètica, i una ironia que alleugereix però no amaga les qüestions morals.

El que més li interessa són les formes d’art que elaborem en la vida quotidiana, especialment els usos i significats que donem a les fotografies.

El seu treball, ple d’humor, interroga l’espai simbòlic que s’obre entre el que les coses són i el que signifiquen per a nosaltres. Mostren els somnis i els desitjos que projectem sobre les imatges i els objectes tot carregant-los de sentit. O indaga en les narratives que construïm amb les imatges del dia a dia i amb els objectes que no han estat refinats per la classe o els diners.

Interessat en el que és col•lectiu, el que és efímer i el que no té valor, el seu treball es presenta sempre sense signar i en edició il•limitada. És la seva manera de posicionar-se enfront del sistema de producció i consum de l’art i les nocions de valor, permanència i autoria que s’associen a l’objecte artístic. I és que Feldmann creu que la funció de l’art no és altra que ajudar-nos a fer de mitjancers amb la vida.

 

 Helena Tatay


Obres_Centre


 

Hans Peter FeldmanHans Peter Feldman001-aHans Peter Feldman
005-a003-a004-aHPF Voyeur 4rth_2010
003-b002-aHPF Voyeur 1st_1994HPF Voyeur 5th_2011
008-a012-aHPF_Voyeur 2nd_1997 HF.0004
 002-a 001-a 25-works,-folio) 

 


ArtisteAnterior_Centre     ArtisteSeguent_Centre


 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Hans-Peter Feldmann

100 years, 1997-2000

Fotografia | b/n
31 x 24 cm. (x101)
 HF.0004
El treball de Hans Peter Feldmann s’ha desenvolupat a través de mitjans molt diversos, però és conegut, sobretot, pels treballs que fa amb fotografies o pels llibres, sense text, que hi elabora.

Des de ben jove, sent fascinació per l’efecte que la imatge fotogràfica produeix en nosaltres. Acostuma a dir que “una foto és sols un tros de paper, un objecte, que, en mirar-lo, ens provoca emocions: simpatia, pena, agressivitat, records, estats d’ànim, etc., però no és la foto la que ho fa, sinó el nostre cervell. A més, això passa amb tota mena de fotos, bones, dolentes, col•lectives i privades”. A causa d’aquesta fascinació, Feldmann ha aplegat al llarg dels anys un extens arxiu d’imatges de tota mena. Potser per això, la gamma de fotografies que fa servir en les seves sèries és molt àmplia, tot i que el treball de Feldmann es presenta –al contrari que les imatges mediàtiques que cerquen el glamour– com desproveït d’atractiu: reproduccions barates, fotos en blanc i negre o fotocòpies i imatges corrents. Per tot plegat, el que mostra el seu treball és un món semblant al nostre, un món fràgil i gris, el sentit últim del qual és incert.

De la fotografia no li interessa la imatge individual, sinó les sèries d’imatges o, més ben dit, el que hi apareix en agrupar-ne una sèrie. Les seves conegudes “Sèries del temps” dels anys setanta consisteixen en imatges consecutives fetes en un breu període de temps. Amb 36 fotografies successives, els negatius d’un rodet analògic, mostrava algun moment corrent o trivial de la vida: el pas d’un vaixell, un amic llegint, etc. Era la seva manera d’aturar el flux del temps per examinar-lo. La sèrie “100 anys” continua la seva reflexió sobre el pas del temps, ara lligant-lo al cicle de la vida.

Quan ja era conegut com l’abanderat de la fotografia d’aficionat, la foto de l’àlbum de família, la instantània i, fins i tot, la mala fotografia, Feldmann va produir, l’any 2000, la sèrie extensa de fotografies en blanc i negre acurades que va anomenar “100 anys”.

La sèrie consisteix en 101 retrats de persones d’edats compreses entre els 8 mesos i els 100 anys. La persona fotografiada posa al centre de la foto, de manera tranquil•la i en el seu ambient habitual, mirant l’espectador a través de la càmera. A sota de cada fotografia veiem imprès el nom de pila i l’edat de la persona fotografiada. Quan s’exposa, la sèrie es presenta com una línia llarga de 101 retrats que anem resseguint com si recorreguéssim cent anys. Tota una vida. Quan ens acostem a la nostra edat, solem mirar amb més atenció, ens preguntem per la persona fotografiada i ens hi comparem. Per fer aquesta sèrie, Feldmann ha fet servir el seu entorn afectiu. Totes les persones fotografiades pertanyen a la seva família i al seu cercle d’amistats o de coneguts. Es tracta d’una cosa habitual en el seu treball. Per a l’artista, ordenar linealment les edats de les seves relacions és una manera d’intervenir en el pas del temps, que tanta angoixa ens provoca. Per a l’espectador, recórrer la sèrie és reflexionar sobre la seva pròpia condició temporal.

La sèrie es presenta també com un llibre. Tot i que la major part dels llibres de fotos de Feldmann tenen un disseny auster, en aquest ha jugat amb el disseny de la portada. Les nombroses petites fotos que emplenen la tapa i el tipus de lletra li serveixen per apartar-se del disseny seriós que, per contingut, li tocaria. Això també és una característica del seu treball: intentar una cosa profunda i important i transgredir-ne l’essència a través de l’humor. Una manera de no prendre’s seriosament

 Helena Tatay


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja