Encabezado_ArtistasYobras_centro 


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Enric Farrés Duran

París no se acaba nunca: #Districte cinquè, 2014

Publicació | Llibre d’artista | MACBA, Barcelona

21 x 14,7 cm.

 

De la mateixa manera que l’escriptor Enrique Vila-Matas no escriu, sinó que reescriu, Enric Farrés Duran combina i barreja les estratègies tècniques i conceptuals, mentre juga amb tot el bagatge cultural que té a la seva disposició. Farrés Duran pren el llibre de Vila-Matas, París no se acaba nunca, i, literalment fa una clonació formal com a punt de partida d’una sèrie de projectes en els quals ens convida a un recorregut autobiogràfic en el qual, com Vila-Matas, la veritat i la falsedat, allò que és versemblant i l’improbable acaben confonent-se.

París no se acaba nuncad’Enric Farrés-Duran és un projecte que, fins al moment, ha desenvolupat tres estadis (París no se acaba nunca# Poblenou; París no se acaba nunca# El Prat i París no se acaba nunca# Districte Cinquè), en els quals l’artista parteix d’un lloc concret (el barri barceloní del Poblenou, la ciutat perifèrica del Prat o el Distrito Quinto, al barri del Raval de Barcelona) per establir uns recorreguts en els quals es descobreixen tantes coses com s’oculten i es completen amb un llibre que posa ordre o contradiu tot l’anterior. Així, París no se acaba nunca# Poblenou traça un recorregut a partir d’una coincidència d’inicials i d’ubicació, que vincula Ca Felipa, una institució artística centrada en l’art emergent i un Museu de Pintura Contemporània pertanyent a una fundació privada. La proposta d’Enric Farrés-Duran va barrejar elements d’ambdues institucions, de manera que algunes pintures de la segona es van exposar en un context d’art emergent, mentre que els treballs d’alguns artistes molt joves es van mostrar barrejats amb obres més tradicionals. París no se acaba nunca# El Prat, realitzat al costat de Roger Amat-Comellas, va portar a la llum un recorregut hilarant de connexions en les quals apareixen alguns elements amb denominació d’origen com les destacades carxofes del Prat o el pollastre de pota blava, en connexió amb monuments dels mateixos sobredimensionats i oposats a Estats Units (perquè les circumstàncies vitals de Roger Amat-Comellas li van portar a residir a Estats Units), tot això ambientat amb la música desenfadada dels 80, amb el grup Decibels i la seva “Vacances al Prat”. El recorregut literal va prendre forma de viatge en grup en autocar que l’artista va titular “Viatge a l’origen”.

El tercer dels lliuraments de París no se acaba nunca# Districte Cinquè, es va realitzar en el context de l’exposició col·lectiva La Realitat Invocable que va tenir lloc al MACBA. En les seves aventures pel Districte Cinquè barceloní (en les quals no falten malentesos amb un altre districte cinquè, el de París, també zona d’universitats) l’artista ha efectuat una recerca els resultats de la qual es plasmen en una instal·lació de inputs i troballes en forma d’objectes, llibres i altres elements diversos. La instal·lació es presenta com l’escenari d’una representació a la qual, com a espectadors, hem arribat massa aviat i en la qual trobem una prestatgeria amb diversos elements, al costat d’una cadira, una planta i un pòster, dels quals no sabem ni podem esbrinar quin paper jugaran en la trama d’una representació que, imaginem, tindrà lloc uns instants després. El secret es va desvetllar el dia 26 de juny de 2014, quan, amb el títol de “Buscant enemics”, Enric Farrés-Duran va realitzar una visita guiada per a un reduït nombre de persones, per alguns llocs del districte cinquè importants en la seva pròpia biografia: la Facultat de Filosofia, l’Escola Massana o l’estudi del dissenyador Peret, entre uns altres. Allí, antics companys o col·laboradors de l’artista van tenir l’oportunitat de discutir i rebatre les seves idees, des d’un punt de vista filosòfic o en forma de “ajust de comptes” que, en el fons evidenciava la intel·ligència del posicionament de Farrés-Duran com a artista i el seu mestratge per agitar, barrejar i manejar referents, situacions i formats.

Montse Badia

Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 

 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Enric Farrés Duran

El Viatge Frustrat, 2015- 2016

Video | Color | So | 1 hora 45 minuts

El_Viatge_Frustrat

 

El Viatge Frustrat és un projecte artístic d’Enric Farrés Duran produït per Cal Cego, en el qual l’artista i el col·leccionista s’embarquen en una aventura per mar, amb la intenció de refer el viatge a França protagonitzat per l’escriptor Josep Pla i el seu amic Sebastià Puig i Barceló, més conegut com l’Hermós, l’any 1918. En el relat “Un viatge frustat” (publicat per primera vegada a Un bodegó amb peixos, Selecta, 1950), Pla hi explica amb tot luxe de detalls la travessia, realitzada a vela, a rem i sense papers, així com el motiu principal: visitar uns familiars d’Hermós al Rosselló francès, encara que en el transcurs de la travessa es desvetlla la veritable motivació principal: tornar per a poder-ho explicar. És sabut que el viatge frustrat de Pla mai va arribar a realitzar-se i que encaixa en la idea de crear ficcions construïdes a partir de nombrosos detalls reals (personatges, tipus de peixos, condicions meteorològiques, estats d’ànim, etc.) per donar-los veracitat.

Al contrari que Pla, Farrés sí que realitza el viatge frustrat, que té lloc a la Costa Brava, en ple mes d’agost de 2015. La seva intenció no és crear una ficció realista sinó una realitat ficcionada a partir d’una documentació específica més propera a unes fotografies i vídeos de vacances que a la tradició èpico-tràgica que sovint acompanya els projectes d’artistes i cineastes relacionats amb el mar (recordem, In search of the Miraculous de Bas Jan Ader o Fitzcarraldo de Werner Herzog, per citar-ne només alguns).

El viatge frustrat d’Enric Farrés està a les antípodes d’allò heroic: un artista és remolcat en la seva minúscula barca (una xalana de fusta de 2 metres, sense motor a causa d’un misteriós robatori) per una altra embarcació en perfectes condicions (una rèplica de l’embarcació del poeta i editor Carlos Barral, anomenada “Capità Argüello”, popularment coneguda com La Barrala), capitanejada per un col·leccionista, Josep Inglada, un dels artífexs de Cal Cego. En el transcurs del viatge es produeixen moments de dificultats, d’oci, d’espera i de trobades.

A El Viatge Frustrat la quotidianitat ocupa gairebé tot el metratge, està poblat de moments d’espera en què no passa res extraordinari. No hi ha històries d’amor, d’odi, robatoris o assassinats, no hi ha misteri ni coincidències extraordinàries, però el fet que no passi res, tot i que es creïn expectatives, també mereix ser explicat, i com narra la veu en off en un moment del vídeo, “les aparences no enganyen, són aparences”. I, en aquest sentit, trobem els referents de Farrés en escriptors com W.G. Sebald i Enrique Vila-Matas o en artistes com Ignasi Aballí i tota una genealogia d’”artistes del No” que, com Bartleby, desapareixen, deixen d’escriure, de fer del no-res l’objecte de l’obra, aproximant-se a la realitat des de perspectives inèdites.

El temps és un altre tema clau, ja que el temps de vacances i el temps de producció es barregen i confonen, igual que amb el temps a terra, en el qual no passa res, a l’espera de millors condicions meteorològiques per poder prosseguir amb la travessa.

D’una manera propera i molt quotidiana, el vídeo tracta alguns dels grans temes de l’art, com les relacions entre l’artista i el col·leccionista; entre el deixar-se portar i prendre el timó i, en certa manera, la desmitificació i revisió dels rols (l’artista ja no és heroic i dedica part del seu temps de treball a estar estirat a la petita barca mentre escriu a Facebook; el col·leccionista ja no és el que compra l’obra o la produeix aportant els fons necessaris per a la seva realització, sinó que porta la barca, cuina o compra l’avituallament). Un altre aspecte és el viatge cap a la internacionalització (aquí certament mostrada com una postura naïf) tan important perquè el treball d’un artista sigui reconegut i legitimat.

A El Viatge Frustrat el guió es va escrivint mentre s’esdevé. El vídeo, un format que Enric Farrés explora per primera vegada amb aquest treball i que ha comptat amb l’edició de Telma Llos Martí, utilitza recursos que recorden als tutorials de Youtube o a una conferència via Skype: hi apareixen mapes de Google; la utilització de material d’arxiu o el propi escriptori de l’ordinador de l’artista. D’aquesta manera, utilitzant solucions vídeo-gràfiques i formats de comunicació actual, Farrés Duran és capaç de traduir al vídeo la utilització de la narració en primera persona que en altres projectes ha formalitzat en llibres o de recorreguts guiats i comentats.

Montse Badia


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 




Biografia_Centro

 

 


Enric Farrés Duran

 (Palafrugell, Girona, 1983)

Enric Farrés Duran (Palafrugell, Girona, 1983) és un narrador d’històries, històries en les que la realitat i la ficció s’acaben trobant i modificant. El seu treball s’articula a partir d’investigacions, coincidències i trobades fortuïtes i de la possibilitat de realitzar connexions entre diferents llocs, objectes i circumstàncies. Farrés Duran crea narratives que revelen relacions amagades i inesperades, que de vegades impliquen temps i llocs diferents. El relat -narrat i escrit- juga un paper essencial en aquests processos, i les informacions que aporta són essencials per a poder apropar-nos al procés i a les connexions que estableix. Els seus projectes es formalitzen en instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos.

De la mateixa manera que l’escriptor Enrique Vila-Matas no escriu sinó que re-escriu, Farrés Duran combina i barreja les estratègies tècniques i conceptuals mentre juga amb tot el bagatge cultural que té al darrere. La referència a Vila-Matas no és casual, ja que l’artista pren el seu llibre París no se acaba nunca i, literalment, en fa una clonació formal com a punt de partida d’una sèrie de projectes en els què ens convida a un recorregut autobiogràfic, on la veritat i la falsedat, allò versemblant i l’improbable s’acaben confonent.

En col·laboració amb Joana Llauradó, Farrés ha elaborat projectes per al Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Frederic Marès, que per mitjà de recorreguts guiats exploren aspectes relacionats amb l’acte de col·leccionar; arxivar; o com s’escriu la historiografia i els diferents nivells de mediació en relació a les obres exposades.

Un dels seus treballs més recents de Farrés és El viatge frustrat, produït per Cal Cego, en el que parteix del relat amb el mateix títol de l’escriptor Josep Pla. En ell, com en d’altres dels seus treballs, l’artista inicia relats que combinen fets reals i històries inventades que ell, com a bon narrador, ens convida a seguir i gaudir, però també a qüestionar i posar en entredit.

Montse Badia



 

 viatge_frustrat 

 


Artiste_Anterior          Artista_Siguiente