Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centro Obres_Centre


Ignasi Aballí

 

   Ignasi Aballí va iniciar la seva carrera a finals dels vuitanta vinculat a la pràctica de la pintura. De seguida va recollir els corrents conceptuals per a qüestionar els elements de la mateixa pintura com la representació, el suport o el mateix material pictòric en obres en les quals l’artista desapareix: deixar secar pots de pintura o quadres en els quals la imatge és el resultat de les petjades del sol sobre la tela. Com a resposta a la crisi de la representació en l’art o de la impossibilitat de representar res (comú a escriptors afins com Perec o Enrique Vila-Matas) va iniciar sèries com les errades, en les quals esborra amb Tipp-Ex l’espai del quadre, o sèries realitzades mecànicament, reunint retalls de diaris segons les dades que contenen. A l’exposició “Desapariciones” al Centro de Arte Reina Sofía de 2002 va introduir per primera vegada elements que provenen del cinema i amb els quals començaria una reflexió més àmplia sobre la imatge en la societat contemporània. Una doble preocupació, per la imatge i per l’estatut de la pintura, que formava el recorregut de l’exposició que va dedicar al MACBA el 2005 i que va viatjar al Museo Serralves d’Oporto i a l’Ikon Gallery a Birmingham. L’obra d’Ignasi Aballí estarà present en la selecció oficial de la Biennal de Venècia 2007.

 

David G. Torres

 


Obres_Centre


IA.0001IA.0002 IA.0003 IA.0004
IA.0005IA.0005IA.0007IA.0008
IA.0009IA.0010IA.0011IA.0012
IA.0012IA.0014IA.0015IA.0016
IA.0017IA.0018IA.0019IA.0020
IA.0022IA.0022IA.0021IA.0026
IA.0025IA.0024IA.0027IA.0028
IA.0030IA.0034_1 IA_35 ignasi-aballi-entre-marcs 

 


ArtisteAnterior_Centre           ArtisteSeguent_Centre



Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro

Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Ignasi Aballí

Llistats (Cine), 1997-2005

Fotografia | Impressió digital sobre paper fotogràfic |

150 x 105 cm.

IA.0008-

 

Una de les línies de treball principals en la pràctica artística d’Ignasi Aballí té a veure amb el temps, amb el ritme, amb el consum d’imatges i informació al qual ens veiem sotmesos. De vegades, l’artista pràcticament desapareix com a subjecte, deixant que l’acumulació de pols o l’acció corrosiva del sol sobre diferents materials donin forma al treball. Altres vegades col·lecciona, recull i inventaria compulsivament, acumulant material i informació de diferents procedències i modelant un arxiu gegantí. Però gairebé sempre, el temps es dilata en els processos, proposant una atenció pacient, oposada a la pressa habitual en la societat contemporània.

Aquest és el cas dels Listados, una sèrie de treballs que Aballí porta realitzant des que al 1997 va començar a retallar paraules i números dels diaris que fullejava i llegia cada dia. Partint d’un acte ritual, que molts ciutadans repeteixen cada dia al llegir la premsa, i prenent-lo com a espai de treball personal, els llistats tenen diferents línies de desenvolupament. D’una banda, en arxivar-los i agrupar-los a partir de certes característiques comunes, ofereixen una lectura diferent, una imatge mental i un nou significat. De l’altra, en reubicar la informació, desprenent-la del seu context original i generant una nova possibilitat de lectura, es genera un moviment de translació performatiu.

Xifres i lletres; aquestes unitats bàsiques d’informació són la matèria prima dels llistats. Les paraules solen aparèixer en relació amb números, que apunten a quantitats de coses: persones, morts, diners, desapareguts, anys, immigrants, droga… Què passa quan es descontextualitzen aquestes enumeracions i s’emmarquen amb d’altres de similars, agrupant-les? Si pensem en la procedència d’aquestes dades -la premsa diària- podem imaginar-les com petits retalls de realitat, minúscules seccions de problemàtiques i qüestions socials que s’agrupen segons la seva temàtica i, en fer-ho, generen un nou escenari de comprensió. Més enllà, si tornem a agrupar algunes d’aquestes llistes per temes o interessos, podem generar una mena de genealogies. Per exemple, les tres peces de la col·lecció Cal Cego, que s’emmarquen en l’esfera de la creació: artistes, obres i cinema; ¿podríem, a partir d’aquí, generar una anàlisi de com es percep l’àmbit creatiu durant determinat període de temps?

Enfrontar-nos als llistats ens fa plantejar qüestions com la forma en què assimilem la informació, la velocitat amb la què aquesta apareix i desapareix, les diferents possibilitats de lectura, o fins i tot, com es tracten determinats temes als mass-media. ¿Quina és la relació entre el llenguatge, els números, el consum d’imatges i la informació i la realitat? Com es transforma aquesta realitat en xifres i lletres? Tractar de desxifrar qüestions com aquesta pot ajudar-nos a comprendre el món que ens envolta, i, sobretot, com aquest món és codificat, comunicat i assimilat.

Juan Canela

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Ignasi Aballí

Llistats (Artistes), 1997-2005

Fotografia | Impressió digital sobre paper fotogràfic

150 x 105 cm.

IA.0006-

 

Una de les línies de treball principals en la pràctica artística d’Ignasi Aballí té a veure amb el temps, amb el ritme, amb el consum d’imatges i informació al qual ens veiem sotmesos. De vegades, l’artista pràcticament desapareix com a subjecte, deixant que l’acumulació de pols o l’acció corrosiva del sol sobre diferents materials donin forma al treball. Altres vegades col·lecciona, recull i inventaria compulsivament, acumulant material i informació de diferents procedències i modelant un arxiu gegantí. Però gairebé sempre, el temps es dilata en els processos, proposant una atenció pacient, oposada a la pressa habitual en la societat contemporània.

Aquest és el cas dels Listados, una sèrie de treballs que Aballí porta realitzant des que al 1997 va començar a retallar paraules i números dels diaris que fullejava i llegia cada dia. Partint d’un acte ritual, que molts ciutadans repeteixen cada dia al llegir la premsa, i prenent-lo com a espai de treball personal, els llistats tenen diferents línies de desenvolupament. D’una banda, en arxivar-los i agrupar-los a partir de certes característiques comunes, ofereixen una lectura diferent, una imatge mental i un nou significat. De l’altra, en reubicar la informació, desprenent-la del seu context original i generant una nova possibilitat de lectura, es genera un moviment de translació performatiu.

Xifres i lletres; aquestes unitats bàsiques d’informació són la matèria prima dels llistats. Les paraules solen aparèixer en relació amb números, que apunten a quantitats de coses: persones, morts, diners, desapareguts, anys, immigrants, droga… Què passa quan es descontextualitzen aquestes enumeracions i s’emmarquen amb d’altres de similars, agrupant-les? Si pensem en la procedència d’aquestes dades -la premsa diària- podem imaginar-les com petits retalls de realitat, minúscules seccions de problemàtiques i qüestions socials que s’agrupen segons la seva temàtica i, en fer-ho, generen un nou escenari de comprensió. Més enllà, si tornem a agrupar algunes d’aquestes llistes per temes o interessos, podem generar una mena de genealogies. Per exemple, les tres peces de la col·lecció Cal Cego, que s’emmarquen en l’esfera de la creació: artistes, obres i cinema; ¿podríem, a partir d’aquí, generar una anàlisi de com es percep l’àmbit creatiu durant determinat període de temps?

Enfrontar-nos als llistats ens fa plantejar qüestions com la forma en què assimilem la informació, la velocitat amb la què aquesta apareix i desapareix, les diferents possibilitats de lectura, o fins i tot, com es tracten determinats temes als mass-media. ¿Quina és la relació entre el llenguatge, els números, el consum d’imatges i la informació i la realitat? Com es transforma aquesta realitat en xifres i lletres? Tractar de desxifrar qüestions com aquesta pot ajudar-nos a comprendre el món que ens envolta, i, sobretot, com aquest món és codificat, comunicat i assimilat.

Juan Canela

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 


Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObres_Centre
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Ignasi Aballí

Disparition, 2002

Vídeo | DVD | b/n | subtítols |
160′

 

 

El vídeo Disparition (Desaparició) forma part d’un ampli projecte d’Ignasi Aballí sobre Georges Perec, en el qual s’ha d’incloure la sèrie de cartells sobre els guions cinematogràfics de l’escriptor francès. En aquest cas, i quasi com a oposició als cartells que parlen de pel•lícules que no veiem, ha utilitzat un guió de Perec, Signe Particulier: néant, per a realitzar una pel•lícula. Com si de subtítols es tractés el guió sencer va apareixent en la part inferior de la pantalla, mentre que en la resta de pantalla apareixen imatges extretes de la premsa i dels mitjans de comunicació. Són imatges estàtiques que se succeeixen mecànicament darrere d’un fons negre i a les quals apareix el text de Perec. A més, aquestes imatges disperses mantenen una qualitat comuna: els rostres de totes les persones que han aparegut han estat esborrats per Ignasi Aballí.

L’esborrament dels rostres recupera l’estratègia fonamental del llibre en el qual està basada la sèrie d’Ignasi Aballí: La disparition. Si en el llibre de Perec ha desaparegut la lletra “e”, aquí el que ha desaparegut són els rostres. Però, més enllà, el que també ha desaparegut és la referència de la imatge. El peu de foto original amb el qual sortien aquestes imatges en premsa ja no hi és. Igualades, sense rostres i sense els peus originals, aquestes fotos queden buides i no remeten a res. Justament aquest res (“néant”) és el que indica el títol del guió de Perec.

En lloc dels peus originals l’única guia de lectura són les paraules del guió de Perec. De tal forma que en realitat es produeix un hiat entre imatge i escriptura. En aquest hiat, igual que succeeix en els cartells, Ignasi Aballí ofereix tota la possibilitat de construcció del sentit a l’espectador, que crea noves relacions amb allò que succeeix a la pantalla.

Un darrer element de fidelitat a Perec té a veure amb el que l’escriptor francès denominava allò “infraordinari” (relacionat amb allò “infralleu” de Marcel Duchamp). En definitiva, aquesta successió d’imatges extretes de la premsa formen una descripció minuciosa i, de vegades, anecdòtica de la realitat. Ignasi Aballí, com Perec, també tendeix a la recol•lecció, a la classificació i a l’ordenació d’aquesta dispersió.

Només que la successió contínua tendeix a dissoldre qualsevol particularitat de cada imatge i abandonar-les a un terreny de res: la successió acaba igualant-les i deixant-les desproveïdes de significat… no signifiquen res.

La sèrie Desaparicions ha estat especialment significativa en la trajectòria d’Ignasi Aballí. Si bé ja havia treballat sobre el silenci, el buit o el no-res en obres que recollien la idea de la pintura com a errada, o que tenien relació amb la impossibilitat de fer res, a Desaparicions aquesta reflexió sobre la matèria de la pintura i el quefer artístic dóna un gir, a través del cinema, especulant sobre la possibilitat significativa de les imatges en un món saturat d’imatges. Un tipus de reflexió que sobrepassa el marc de l’art i, amb no poques dosis de sentit de l’humor, pren matisos existencials, especialment presents en les sèries de Llistats en les quals l’ordenació de xifres de morts o persones aparegudes en els diaris esborra la seva significació i la seva especificitat.

David G. Torres  


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 

 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Ignasi Aballí

Desapariciones, 2002

Instal·lació | Impressions digitals prolaser sobre paper fotogràfic i caixa de llum
169 x 119 cm. (x24)

IA.0001-
 

 

Desapariciones està formada per una sèrie de cartells de pel•lícules. La característica comuna és que “il•lustren” o anuncien films basats en guions de l’escriptor francès Georges Perec. Guions que Perec va escriure al llarg de la seva vida, però que en molts casos no van ser portats a la pantalla. Així que es tracta, majoritàriament, de cartells de pel•lícules inexistents. Finalment, moltes de les imatges que apareixen en els pòsters i que en principi donarien peu a una suposada pel•lícula estan recuperades d’obres anteriors o en procés d’Ignasi Aballí.

Perec és una de les referències d’Ignasi Aballí i amb ell comparteix no poques inquietuds. La recurrència a l’absència, evident en la novel•la La Disparition, escrita sense que aparegui mai la lletra “e”, la més habitual en francès, és també persistent en el treball d’Ignasi Aballí: quadres corregits amb Tipp-Ex, petjades de suposats visitants a les parets… El qüestionament de la narrativa, amb el fet d’explicar quelcom, en Perec es correspon amb una certa impossibilitat per a representar alguna cosa en el cas d’Ignasi Aballí, o la crisi de la representació portada a l’extrem en quadres en els quals no hi ha res a veure. I lligat a això la tendència a autoimposar-se elements mecànics per a la realització de l’obra: ordenar llistats i classificacions o escriure sense una lletra, en un cas; i llistats i més classificacions o preparar una pintura sense que arribi a portar-se a terme (deixar assecar pots de pintura), en l’altre.

En coherència amb aquesta absència, els cartells de pel•lícules d’Ignasi Aballí a Desapariciones no remeten a cap pel•lícula, remeten llavors a una absència, a una desaparició. I aquesta desaparició, seguint al peu de la lletra a Marcel Duchamp a Le procesus creatif, és l’espectador qui finalitza l’obra, el que, en aquest cas, fa una pel•lícula no existent.

Però, una peculiaritat, les imatges, en principi obertes a la interpretació, parlen: de més desaparicions (un llibre en blanc, un cartell caigut); de la mateixa pel•lícula sense fer (una pantalla buida o rotllos de pel•lícula); d’errades, espais buits, correccions o classificacions del que enuncia el títol (La mujer destrozada enumera les parts del cos). Sobre pel•lícules inexistents, Ignasi Aballí ha elaborat cartells que parlen d’aquesta mateixa desaparició.

Finalment, l’elaboració dels cartells implica també l’autoimposició d’un treball mecànic, un element present en el treball d’Ignasi Aballí i de Perec. És mecànic en la mesura en què es concentra a il•lustrar els guions de Perec, de la mateixa forma que recol•lecta retalls de diaris (Listados). En ambdós casos la mecànica allunya elements expressius o subjectius en l’obra i, aquí, exposa com a possibilitat de representació la rerepresentació. Una estratègia en sintonia amb escriptors com Enrique Vila-Matas per a qui l’escriptura passa per la reescriptura i el què fer passa per refer.

David G. Torres

 

Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja