Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Antoni Miralda – Joan Serinyana

Olidor, 2018

Escultura | Batea de fusta d’olivera i tela fotogràfica

Olidor. Acció cerimonial amb fruits de l’hort i oli novell a Ca la Maria. Barcelona, 28 de novembre 2018

Entre l’artista internacional Miralda i els col·leccionistes d’art contemporani de Cal Cego hi ha moltes coses en comú i d’altres per descobrir. Els uneix el plaer de remar a mar oberta entre cultures i tradicions, i el desig de crear comunitats on desplegar petits rituals de transformació. Recuperar vaixells de fusta o receptaris de cuina son projectes de vida que no atenen directrius de rendiment material sinó d’encanteri. En aquesta convergència brolla un projecte entre l’artista i els col·leccionistes, un cerimonial de transmutació de l’oli en or que té lloc a Ca la Maria al voltant d’una taula i amb fruits de l’hort urbà: OLIDOR.

Una litúrgia guiada per Miralda, amb l’acompanyament de Montse Guillén i els sabers de Joan Serinyana, que té lloc a l’hora del capvespre quan la llum dona pas als misteris. El preàmbul d’una visita al petit hort de la casa obre les portes de la natura als congregats. El grup prepara la taula de treball disposant els fruits recollits al voltant d’una magnífica peça de fusta d’olivera, la Batea o plat rentador. La configuració d’aquest bodegó funciona de tabernacle. Els convidats trien un ingredient per emulsionar a l’oli novell que conté la Batea, una peça artesanal amb ressonàncies mítiques. Miralda agafa amb les dues mans la Batea i la porta a la taula dels convidats, un gest de respecte litúrgic per un objecte que conté la memòria centenària.

Aquest calze de fusta passa de mans i s’agita amb suavitat, es “xinxolla” per emulsionar l’oli amb els fruits: les herbes aromàtiques, la magrana o la llimona activen sabors i simbolismes sagrats. Amb 18 cocteleres individuals es mescla l’oli amb els esperits i glaçons, trencant el silenci amb la sonoritat alquímica del recipient que s’agita per fer un tot de la diversitat. La nova matèria liquida se serveix en vasos de vidre amb xumet incorporat i ledsde llum nacrada. El misteri de la transformació fa brollar el Cocktail Gold Blue Margarita,  unint natura i cultura, pagesia i art. Tots beuen del grial de llum i les mirades mostren la perplexitat de la experiència.

Per finalitzar aquesta litúrgia de transsubstanciació i exaltació dels orígens i del futur, de la terra i les seves ofrenes, els acompanyants que serveixen la taula porten als sedents plates amb trossos de pa d’or i se’ls convoca a sucar el pa amb l’oli sobrant. El pa de pagès, amb molla i crostó, està embolcallat amb pa d’or comestible. En un temps de desarrelaments culturals i vitals, l’artista explora les energies invisibles entre cultura, gastronomia i societat llegint les tradicions populars i les urbanes de manera visionaria. En aquesta acció ritual l’artista practica, como ho fa sempre, una forma de creativitat democràtica que fusiona el present amb el passat activant les nostres facultats perceptives i també noves formes d’experiència social.

Per a Miralda és molt important la materialitat de la forma i també l’acció col·lectiva, en cap moment practica una idea d’art com a territori cultural autònom. Tot és món, tots els camins retornen a l’origen. La Batea de fusta d’olivera amb vetes sinuoses és la protagonista silent, la peça més preuada d’aquest cerimonial.

Pilar Bonet


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 

 


Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centre

Obres_Centre

 

 


Antoni Miralda

En els imaginaris i cerimonials de l’artista Antoni Miralda, el treball domèstic a petita escala i les grans construccions en l’espai públic són processos creatius d’una mateixa intensitat. D’igual manera els seus desplaçaments terrícoles el converteixen en nòmada, al mateix temps que la seva alquímia del color i els sabors li assignen una identitat de xaman arrelat als llocs. Un artista difícil de classificar, anomalia que li atorga el màxim privilegi per a erotitzar els manjars i gaudir les trobades gastronòmiques.

Va néixer a Terrassa (Barcelona), zona de fàbriques tèxtils i ordits socials. Va viatjar i es va instal·lar de jove al París i Nova York dels setanta on dinamitza els processos del seu peculiar teixit estètic i els seus escenaris de relació. En tot moment guia les seves obres i col·laboracions com un antropòleg, una forma de treball allunyada del solipsisme. Per a Miralda, l’art és un forn on cuinar i una taula per a compartir. El mobiliari d’aquest peculiar taller d’artista té reminiscències pop i clarobscurs màgics: canibalisme, manjars afrodisíacs, fruits orgànics, miniatures bèl·liques, icones publicitàries de colors, llibres de cuina, noces paganes, vídeos, receptes de l’àvia i museus virtuals.

Les seves produccions, inclassificables i per això imprescindibles, s’han mostrat en els principals museus, ciutats i esdeveniments internacionals. Múltiples publicacions difonen les obres i analitzen el seu esperit creatiu. Al costat de Montse Guillén pilota el projecte de vida FoodCulturaMuseum, un museu a la intempèrie sense temps ni coordenades. Un projecte per a l’eternitat.

El 2018 Antoni Miralda rep el prestigiós Premi Velázquez d’Arts Plàstiques per la seva peculiar manera de treballar el concepte de ritual i festa de manera lúdica i participativa, destacant el caràcter polític i crític de les seves obres. En altres paraules: L’artista sap que és més important el pa que els diners, més l’amistat que l’èxit.

Pilar Bonet


Obres_Centre



ArtisteAnterior_Centre    ArtisteSeguent_Centre


 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Joseph Beuys

Difesa della Natura, 1983

Múltiple | Offset color sobre cartró, signat per l’artista 
35,5 x 44,5 cm.

La relació de l’ésser humà amb la natura és un dels aspectes centrals del pensament de Joseph Beuys. A partir de 1971, Beuys freqüenta Itàlia on desenvolupa el projecte DIFESA DELLA NATURA, la seva proposta per al sorgiment d’una nova cultura on l’art esdevé un acte quotidià que va més enllà del context artístic. A Pescara, a l’espai de Lucrezia De Domizio i Giuseppe Durini, Beuys té la possibilitat d’experimentar diversos sistemes de cultiu agrícola (entenent l’agricultura com a lligada a la centralitat de l’home alliberat de tota ideologia de poder), d’explorar aquesta recerca de la veritat a través de si mateix a la natura. Allà organitza les trobades, accions i debats com a pràctica de col·laboració, de millora i de defensa. Entre 1971 i 1985, Beuys va dur a terme una sèrie de treballs relacionats amb el projecte Difesa della Natura, articulat a partir de les següents actuacions: Trobada amb Beuys (1974), Grassello (1979), Piantagioni (1984), Olivestone (1984) i Projectes inacabats (1985).

Trobada amb Beuys (1974) és un debat en el qual planteja com la natura té un temps i un espai infinit, continu i lineal i una fisicitat terrestre, que no pot ser diferent ni llunyana d’una espiritualitat còsmica, corba, infinita, continua i lineal. En aquest context, planteja les nocions de lliure creativitat i el concepte ampliat de l’art, vinculat a la creença en el poder universal de la creació humana i el convenciment l’art pot dur a terme canvis revolucionaris. A Grassello (1979) Beuys utilitza aquest tipus de calç per restaurar a la seva casa i el seu estudi a Alemania. La reacció del material procedent d’Itàlia en contacte amb el aigüa d’Alemania va ser sintetitzat per Beuys en la fòrmula Ca(OH)2+ H2O. L’essència de l’obra és el viatge del material des de Pescara fins a Düsseldorf, un procés documentat fotogràficament pel mateix Durini. Piantagioni (1984) és un projecte col·laboratiu, que combina la saviesa agrícola i la funció ecològica de les plantes organitzada amb finalitats humanes i que desemboca en la plantació de 7000 roures a Kassel. Olivestone (1984) consisteix en una escultura feta a partir d’una antiga tina del segle XVI utilitzada per la familia Durini, per a la decantació de l’oli. Beuys va crear una forma paral·lelepípeda per cobrir-la i es va omplir amb 200 litres d’oli de l’hisenda dels Durini. Com en vasos comunicants, l’oli flueix per tota l’escultura produïnt un efecte mirallejant i reflector. Olivestone combina elements de plantes i minerals, solid i líquid, aspectos femenins i masculins, caos i ordre, utilitat i estètica.

A partir d’aquí, diversos elements, múltiples d’edició limitada i il·limitada, com cartrons de vi, ampolles d’oli, material gràfic, segells, documents, etc. esdevenen el material de difusió d’aquestes idees de Beuys, d’aquest gran projecte holístic concebut com a eina per a contribuir a alliberar el món occidental del seu materialisme i per assolir una convivència social basada en la democràcia directa i la mútua solidaritat de les persones independentment de la seva condició econòmica, religiosa o política.

Montse Badia

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 

 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Joseph Beuys

Ölflasche, 1984

Múltiple | Ampolla d’oli d’oliva, amb etiqueta impresa
26 cm.

La relació de l’ésser humà amb la natura és un dels aspectes centrals del pensament de Joseph Beuys. A partir de 1971, Beuys freqüenta Itàlia on desenvolupa el projecte DIFESA DELLA NATURA, la seva proposta per al sorgiment d’una nova cultura on l’art esdevé un acte quotidià que va més enllà del context artístic. A Pescara, a l’espai de Lucrezia De Domizio i Giuseppe Durini, Beuys té la possibilitat d’experimentar diversos sistemes de cultiu agrícola (entenent l’agricultura com a lligada a la centralitat de l’home alliberat de tota ideologia de poder), d’explorar aquesta recerca de la veritat a través de si mateix a la natura. Allà organitza les trobades, accions i debats com a pràctica de col·laboració, de millora i de defensa. Entre 1971 i 1985, Beuys va dur a terme una sèrie de treballs relacionats amb el projecte Difesa della Natura, articulat a partir de les següents actuacions: Trobada amb Beuys (1974), Grassello (1979), Piantagioni (1984), Olivestone (1984) i Projectes inacabats (1985).

Trobada amb Beuys (1974) és un debat en el qual planteja com la natura té un temps i un espai infinit, continu i lineal i una fisicitat terrestre, que no pot ser diferent ni llunyana d’una espiritualitat còsmica, corba, infinita, continua i lineal. En aquest context, planteja les nocions de lliure creativitat i el concepte ampliat de l’art, vinculat a la creença en el poder universal de la creació humana i el convenciment l’art pot dur a terme canvis revolucionaris. A Grassello (1979) Beuys utilitza aquest tipus de calç per restaurar a la seva casa i el seu estudi a Alemania. La reacció del material procedent d’Itàlia en contacte amb el aigüa d’Alemania va ser sintetitzat per Beuys en la fòrmula Ca(OH)2+ H2O. L’essència de l’obra és el viatge del material des de Pescara fins a Düsseldorf, un procés documentat fotogràficament pel mateix Durini. Piantagioni (1984) és un projecte col·laboratiu, que combina la saviesa agrícola i la funció ecològica de les plantes organitzada amb finalitats humanes i que desemboca en la plantació de 7000 roures a Kassel. Olivestone (1984) consisteix en una escultura feta a partir d’una antiga tina del segle XVI utilitzada per la familia Durini, per a la decantació de l’oli. Beuys va crear una forma paral·lelepípeda per cobrir-la i es va omplir amb 200 litres d’oli de l’hisenda dels Durini. Com en vasos comunicants, l’oli flueix per tota l’escultura produïnt un efecte mirallejant i reflector. Olivestone combina elements de plantes i minerals, solid i líquid, aspectos femenins i masculins, caos i ordre, utilitat i estètica.

A partir d’aquí, diversos elements, múltiples d’edició limitada i il·limitada, com cartrons de vi, ampolles d’oli, material gràfic, segells, documents, etc. esdevenen el material de difusió d’aquestes idees de Beuys, d’aquest gran projecte holístic concebut com a eina per a contribuir a alliberar el món occidental del seu materialisme i per assolir una convivència social basada en la democràcia directa i la mútua solidaritat de les persones independentment de la seva condició econòmica, religiosa o política.

Montse Badia

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro