Obres de Christine Borland i Daniel Canogar a l’exposició Ah, l’art? Ah, l’art! en Can Palauet

DC.0003-


Christine Borland i Daniel Canogar participen a l’exposició col·lectiva Ah, l’art? Ah, l’art!, comissariada per Clàudia Rius en Can Palauet, Mataró

Del 16 de març fins al 19 de maig de 2019



Tiempos convulsos s’esposa a l’IVAM

 


Cindy Sherman, Gillian Wearing, Bruce Nauman, Helena Almeida, Rineke Dijkstra, Wolfgang Tillmans, Zush participen a l’exposició col·lectiva Tiempos convulsos

IVAM, Valencia

Del 13 de febrer de 2019 fins al 19 de abril de 2020

 

 


 

Ignasi Aballí en ADNPlatform


 


Ignasi Aballí participa a l’exposició col·lectiva Pantalles i Pastilles,

comissariada per Montse Badia

ADNPlatform, Sant Cugat, Barcelona

Del 19 de gener fins al 18 de maig de 2019

 


 


Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Antoni Miralda – Joan Serinyana

Olidor, 2018

Escultura | Batea de fusta d’olivera i tela fotogràfica

Olidor. Acció cerimonial amb fruits de l’hort i oli novell a Ca la Maria. Barcelona, 28 de novembre 2018

Entre l’artista internacional Miralda i els col·leccionistes d’art contemporani de Cal Cego hi ha moltes coses en comú i d’altres per descobrir. Els uneix el plaer de remar a mar oberta entre cultures i tradicions, i el desig de crear comunitats on desplegar petits rituals de transformació. Recuperar vaixells de fusta o receptaris de cuina son projectes de vida que no atenen directrius de rendiment material sinó d’encanteri. En aquesta convergència brolla un projecte entre l’artista i els col·leccionistes, un cerimonial de transmutació de l’oli en or que té lloc a Ca la Maria al voltant d’una taula i amb fruits de l’hort urbà: OLIDOR.

Una litúrgia guiada per Miralda, amb l’acompanyament de Montse Guillén i els sabers de Joan Serinyana, que té lloc a l’hora del capvespre quan la llum dona pas als misteris. El preàmbul d’una visita al petit hort de la casa obre les portes de la natura als congregats. El grup prepara la taula de treball disposant els fruits recollits al voltant d’una magnífica peça de fusta d’olivera, la Batea o plat rentador. La configuració d’aquest bodegó funciona de tabernacle. Els convidats trien un ingredient per emulsionar a l’oli novell que conté la Batea, una peça artesanal amb ressonàncies mítiques. Miralda agafa amb les dues mans la Batea i la porta a la taula dels convidats, un gest de respecte litúrgic per un objecte que conté la memòria centenària.

Aquest calze de fusta passa de mans i s’agita amb suavitat, es “xinxolla” per emulsionar l’oli amb els fruits: les herbes aromàtiques, la magrana o la llimona activen sabors i simbolismes sagrats. Amb 18 cocteleres individuals es mescla l’oli amb els esperits i glaçons, trencant el silenci amb la sonoritat alquímica del recipient que s’agita per fer un tot de la diversitat. La nova matèria liquida se serveix en vasos de vidre amb xumet incorporat i ledsde llum nacrada. El misteri de la transformació fa brollar el Cocktail Gold Blue Margarita,  unint natura i cultura, pagesia i art. Tots beuen del grial de llum i les mirades mostren la perplexitat de la experiència.

Per finalitzar aquesta litúrgia de transsubstanciació i exaltació dels orígens i del futur, de la terra i les seves ofrenes, els acompanyants que serveixen la taula porten als sedents plates amb trossos de pa d’or i se’ls convoca a sucar el pa amb l’oli sobrant. El pa de pagès, amb molla i crostó, està embolcallat amb pa d’or comestible. En un temps de desarrelaments culturals i vitals, l’artista explora les energies invisibles entre cultura, gastronomia i societat llegint les tradicions populars i les urbanes de manera visionaria. En aquesta acció ritual l’artista practica, como ho fa sempre, una forma de creativitat democràtica que fusiona el present amb el passat activant les nostres facultats perceptives i també noves formes d’experiència social.

Per a Miralda és molt important la materialitat de la forma i també l’acció col·lectiva, en cap moment practica una idea d’art com a territori cultural autònom. Tot és món, tots els camins retornen a l’origen. La Batea de fusta d’olivera amb vetes sinuoses és la protagonista silent, la peça més preuada d’aquest cerimonial.

Pilar Bonet


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro

 

 


 

 


Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centre

Obres_Centre

 

 


Antoni Miralda

En els imaginaris i cerimonials de l’artista Antoni Miralda, el treball domèstic a petita escala i les grans construccions en l’espai públic són processos creatius d’una mateixa intensitat. D’igual manera els seus desplaçaments terrícoles el converteixen en nòmada, al mateix temps que la seva alquímia del color i els sabors li assignen una identitat de xaman arrelat als llocs. Un artista difícil de classificar, anomalia que li atorga el màxim privilegi per a erotitzar els manjars i gaudir les trobades gastronòmiques.

Va néixer a Terrassa (Barcelona), zona de fàbriques tèxtils i ordits socials. Va viatjar i es va instal·lar de jove al París i Nova York dels setanta on dinamitza els processos del seu peculiar teixit estètic i els seus escenaris de relació. En tot moment guia les seves obres i col·laboracions com un antropòleg, una forma de treball allunyada del solipsisme. Per a Miralda, l’art és un forn on cuinar i una taula per a compartir. El mobiliari d’aquest peculiar taller d’artista té reminiscències pop i clarobscurs màgics: canibalisme, manjars afrodisíacs, fruits orgànics, miniatures bèl·liques, icones publicitàries de colors, llibres de cuina, noces paganes, vídeos, receptes de l’àvia i museus virtuals.

Les seves produccions, inclassificables i per això imprescindibles, s’han mostrat en els principals museus, ciutats i esdeveniments internacionals. Múltiples publicacions difonen les obres i analitzen el seu esperit creatiu. Al costat de Montse Guillén pilota el projecte de vida FoodCulturaMuseum, un museu a la intempèrie sense temps ni coordenades. Un projecte per a l’eternitat.

El 2018 Antoni Miralda rep el prestigiós Premi Velázquez d’Arts Plàstiques per la seva peculiar manera de treballar el concepte de ritual i festa de manera lúdica i participativa, destacant el caràcter polític i crític de les seves obres. En altres paraules: L’artista sap que és més important el pa que els diners, més l’amistat que l’èxit.

Pilar Bonet


Obres_Centre



ArtisteAnterior_Centre    ArtisteSeguent_Centre