Olidor, 2018

Difesa della Natura, 1983

Trobada amb Beuys (1974) és un debat en el qual planteja com la natura té un temps i un espai infinit, continu i lineal i una fisicitat terrestre, que no pot ser diferent ni llunyana d’una espiritualitat còsmica, corba, infinita, continua i lineal. En aquest context, planteja les nocions de lliure creativitat i el concepte ampliat de l’art, vinculat a la creença en el poder universal de la creació humana i el convenciment l’art pot dur a terme canvis revolucionaris. A Grassello (1979) Beuys utilitza aquest tipus de calç per restaurar a la seva casa i el seu estudi a Alemania. La reacció del material procedent d’Itàlia en contacte amb el aigüa d’Alemania va ser sintetitzat per Beuys en la fòrmula Ca (Oh)2 + H2O. L’essència de l’obra és el viatge del material des de Pesacara fins a Düsseldorf, un procés documentat fotogràficament pel mateix Durini. Piantagioni (1984) és un projecte col·laboratiu, que combina la saviesa agrícola i la funció ecològica de les plantes organitzada amb finalitats humanes i que desemboca en la plantació de 7000 alzines a Kassel. Olivestone (1984) consisteix en una escultura feta a partir d’una antiga tina del segle XVI utilitzada per la familia Durini, per a la decantació de l’oli. Beuys va crear una forma paral·lelepípeda per cobrir-la i es va omplir amb 200 litres d’oli de l’hisenda dels Durini. Com en vasos comunicants, l’oli flueix per tota l’escultura produïnt un efecte mirallejant i reflector. Olivestone combina elements de plantes i minerals, solid i líquid, aspectos femenins i masculins, caos i ordre, utilitat i estètica.

A partir d’aquí, diversos elements, múltiples d’edició limitada i il·limitada, com cartrons de vi, ampolles d’oli, material gràfic, segells, documents, etc. esdevenen el material de difusió d’aquestes idees de Beuys, d’aquest gran projecte holístic concebut com a eina per a contribuir a alliberar el món occidental del seu materialisme i per assolir una convivència social basada en la democràcia directa i la mútua solidaritat de les persones independentment de la seva condició econòmica, religiosa o política.

Montse Badia

Ölflasche, 1984

La relació de l’ésser humà amb la natura és un dels aspectes centrals del pensament de Joseph Beuys. A partir de 1971, Beuys freqüenta Itàlia on desenvolupa el projecte DIFESA DELLA NATURA, la seva proposta per al sorgiment d’una nova cultura on l’art esdevé un acte quotidià que va més enllà del context artístic. A Pescara, a l’espai de Lucrezia De Domizio i Giuseppe Durini, Beuys té la possibilitat d’experimentar diversos sistemes de cultiu agrícola (entenent l’agricultura com a lligada a la centralitat de l’home alliberat de tota ideologia de poder), d’explorar aquesta recerca de la veritat a través de si mateix a la natura. Allà organitza les trobades, accions i debats com a pràctica de col·laboració, de millora i de defensa. Entre 1971 i 1985, Beuys va dur a terme una sèrie de treballs relacionats amb el projecte Difesa della Natura, articulat a partir de les següents actuacions: Trobada amb Beuys (1974), Grassello (1979), Piantagioni (1984), Olivestone (1984) i Projectes inacabats (1985).

Trobada amb Beuys (1974) és un debat en el qual planteja com la natura té un temps i un espai infinit, continu i lineal i una fisicitat terrestre, que no pot ser diferent ni llunyana d’una espiritualitat còsmica, corba, infinita, continua i lineal. En aquest context, planteja les nocions de lliure creativitat i el concepte ampliat de l’art, vinculat a la creença en el poder universal de la creació humana i el convenciment l’art pot dur a terme canvis revolucionaris. A Grassello (1979) Beuys utilitza aquest tipus de calç per restaurar a la seva casa i el seu estudi a Alemania. La reacció del material procedent d’Itàlia en contacte amb el aigüa d’Alemania va ser sintetitzat per Beuys en la fòrmula Ca (Oh)2 + H2O. L’essència de l’obra és el viatge del material des de Pesacara fins a Düsseldorf, un procés documentat fotogràficament pel mateix Durini. Piantagioni (1984) és un projecte col·laboratiu, que combina la saviesa agrícola i la funció ecològica de les plantes organitzada amb finalitats humanes i que desemboca en la plantació de 7000 alzines a Kassel. Olivestone (1984) consisteix en una escultura feta a partir d’una antiga tina del segle XVI utilitzada per la familia Durini, per a la decantació de l’oli. Beuys va crear una forma paral·lelepípeda per cobrir-la i es va omplir amb 200 litres d’oli de l’hisenda dels Durini. Com en vasos comunicants, l’oli flueix per tota l’escultura produïnt un efecte mirallejant i reflector. Olivestone combina elements de plantes i minerals, solid i líquid, aspectos femenins i masculins, caos i ordre, utilitat i estètica.

A partir d’aquí, diversos elements, múltiples d’edició limitada i il·limitada, com cartrons de vi, ampolles d’oli, material gràfic, segells, documents, etc. esdevenen el material de difusió d’aquestes idees de Beuys, d’aquest gran projecte holístic concebut com a eina per a contribuir a alliberar el món occidental del seu materialisme i per assolir una convivència social basada en la democràcia directa i la mútua solidaritat de les persones independentment de la seva condició econòmica, religiosa o política.

Montse Badia