Malgastar d’gnasi Aballí a Caixaforum, Barcelona
Malgastar s’inclou a l’exposició So lazy. Elogio del derroche, comissariat per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri
Caixaforum, Barcelona
Del 26 de novembre de 2020 al 23 de maig de 2021
Antonio Ortega, porta anys explorant, mitjançant les seves propostes artístiques, així com les seves activitats com a comissari o director de programes públics, sobre el tema des d’angles molt diferents. L’any 2016 va comissariar a la Fundació Joan Miró de Barcelona, la mostra “Autogestió. Pràctiques DIY” i recentement va ser editor convidat a A*DESK on va desenvolupar la noció d'”Amateurisme” en relació al paper dels artistes.
Ro Caminal
(Barcelona, 1966)
Les recerques artístiques de Ro Caminal han estat marcades, des de l’inici, per la qual cosa ocorre a les fronteres, en les textures de l’experiència, zona liminal en la qual es juguen les maneres de representació i percepció de l’Altre. La seva pràctica artística no ha deixat de traçar relacions indisciplinades entre l’art i l’antropologia, la recerca i l’experimentació, explorant diverses ruïnes del singular que són les que articulen el nostre present.
Normalment, els processos de construcció històrica les imatges es posen al servei de determinats sentits per a marcar territoris, conquistar, edificar, destruir, instrumentalitzar i legitimar determinades accions, unificant intensitats i pacificant diferències. Al contrari, des de la recerca audiovisual, encara que també a vegades amb instal·lacions mixtes, Caminal, transposant diverses metodologies, des d’una producció col·laborativa i participativa, va obrint espais on els que queden exclosos del dret a ocupar la mateixa imatge poden compartir el poder d’enunciació, tenir veu. Formes d’interrupció fràgil, moments de tensió no exempts de les contradiccions que aquest gest implica, però que no renúncia a la potència d’aquests cossos que resisteixen i insisteixen.
Ha exposat en diverses institucions nacionals i internacionals, en mostres tant col·lectives com personals, entre les quals destaca la Biennal Internacional de Vídeo de Pobla (Mèxic), TIVA 16 International Vídeo Art Exhibition of theNational Museum of Taiwan (Taiwan), KinoPalais, (Buenos Aires), Artellewa Gallery (Caire, Egipte), Gallery Ethiopiques (Saint Louis, el Senegal).
Andrea Soto Calderón
![]() | |||
Ignasi Aballí Cerimònia de l’oli novel, 2013 Edició 21 x 29,7 cm. (x 18)
A Cerimònia de l’oli novell, Ignasi Aballí proposa una lectura col·lectiva de les diferents definicions d’”oli” impreses en papers tacats amb una gota d’oli. “Després de donar-li voltes, perquè això era un encàrrec molt específic, vaig decidir distribuir un dels elements de l’obra a cada un dels convidats a la cerimònia i, tot i que l’obra és una, cada membre que hi va assistir se’n va endur una part, un fragment d’aquesta obra total. El que jo vaig fer va ser agafar uns papers normals, uns fulls A4, tirar-hi oli a sobre, provocant una taca que s’anava expandint a mida que el paper l’anava absorbint, i de la qual jo no tenia un control total, perquè depenia del paper, la quantitat d’oli, etc. Al damunt d’aquesta taca vaig escriure una de les definicions d’oli trobades al diccionari i també totes les accepcions d’aquesta paraula que apareixien citades en el diari. De manera que el dia de la cerimònia, cada assistent va tenir un d’aquests papers i llegia en veu alta la part de la definició que li havia correspost. (…) En aquest cas, vaig combinar dos elements que són relativament habituals en el meu treball com són la relació entre una imatge i un text de manera complementària. La imatge seria aquesta taca d’oli que anava adoptant una forma en cada cas diferent i el complement o el suport textual, la definició del diccionari com a contrapartida a aquesta imatge. Això és una pràctica normal en el meu treball, en el que molt sovint el text pren qualitat d’imatge, i la imatge de text. L’aspecte que m’interessava també d’aquest treball era la idea de que tothom se n’endugués una part, la idea que l’obra no era una, única i indivisible. Un cop vaig saber quanta gent vindria a la cerimònia, vaig fer tantes parts com persones hi assistirien de manera que cadascú se’n pogués endur, com a record o com a resta d’aquesta acció, una part.” Ignasi Aballí |