“El papel del artista” és el mòdul que actualment imparteix Antonio Ortega en el Master en Arte Contemporáneo: Contexto, Mediación y Gestión (IL3-UB)

 

 

 

Antonio Ortega, porta anys explorant, mitjançant les seves propostes artístiques, així com les seves activitats com a comissari o director de programes públics, sobre el tema des d’angles molt diferents. L’any 2016 va comissariar a la Fundació Joan Miró de Barcelona, la mostra “Autogestió. Pràctiques DIY” i  recentement va ser editor convidat a A*DESK on va desenvolupar la noció d'”Amateurisme” en relació al paper dels artistes.

 

 

 

 



 

Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObres_Centre
Flecha_Izq_Centro
 

 

 


Ro Caminal

Els ocells cantaven malgrat feia fred, 2019

Instal·lació de video en format pantalla 16:9 | Color

Dimensions variables | 24’37”

 

Els ocells cantaven malgrat feia fred (2019), 24 minuts i 37 segons de parpellejos oblics que mostra les seves costures erràtiques, derives entre vessants que s’esvaeixen abans que el dia desperti i les ombres desapareguin. Peça audiovisual teixida entre el dolor, la rosada i la tendresa, que intenta recuperar les veus anònimes d’un poble de Catalunya, La Joncosa del Montmell, on una cosa tan esmunyedissa com l’oli era i és l’estructura de l’economia domèstica.

Veus fetes fallida per les esquerdes de la vida i el temps, ens murmuren nítidament els records que somnien d’una època que no deixa de bufar en l’espatlla, veus dels únics supervivents de la Guerra Civil, petits relats que no formen part de la gran història, ni tan sols de la història dels vençuts. En els marges, eventualment recollint sobres, restes, amb la idea que el que defineix les condicions de la història mai és el temps i la situació tal com els descriu el discurs dominant. Ro Caminal instal·la gairebé fins al límit imatges nocturnes d’un olivar que no deixen de contenir la promesa d’un paisatge que s’obre, la utopia del per-venir, del que se suporta pel que s’espera. La història dels que no van emigrar, dels que van ennegrir els seus ulls de tant mirar al sol. D’aquells que l’únic deliri que van conèixer va ser el de la pols, de la intensitat dels seus cossos corbats en un viatge al centre de la por, entre esclats que no deixaven d’anunciar l’ocàs del seu naixement i, així i tot, no els hi va devorar el silenci.

Endinsant-se en un terreny que creiem conèixer en profunditat però on no deixen d’aletejar els monstres que espantem teixint mites des dels quals sigui possible sostenir el dia a dia. Un paisatge que de tan familiar es fa estrany, perquè com diu Th. Adorn “fins a l’arbre que floreix esmenti en l’instant en què es percep el seu florir sense l’ombra de l’espant”. Ulls que mai es veuen perquè la invitació és a entrar en ells. Agita la convicció de l’idil·li pagès de la vida assossegada. La llum de llunes velles jugant en el fullatge de les fulles de les oliveres, lliscaments per la geografia dels seus nusos, nusos que són com a cicatrius on la fragilitat s’ha fet duresa.

Al mateix temps que Caminal recupera la tradició oral, bressola, no sense tremolor entre les seves mans, l’alè de vides en extinció. Desplaçades del seu angle va desfent les certituds del lloc a la recerca d’un poble del futur, arqueologia fallida la visita de la qual al seu propi poble no pot sinó retornar-li la seva condició d’estrangera. Sota el ritme de les seves passes, entre els moviments de les seves mans es fan i desfan imatges que no es deixen domesticar però tampoc revelen el seu secret, no mostren els plecs de les quals seran les noves creences. Alguna cosa es resisteix, com diria W. Wordsworth a ‘viatjar a les coses esdevenidores’. Pel que no és d’estranyar que Carminal posi en les arrels de les Oliveres l’aridesa de les pedres, ínfim excés que pugui produir una trobada de les utopies que es teixeixen en la clausura.

Andrea Soto Calderón

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObres_CentreFlecha_Izq_Centro
linea_baja

 


Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_Centre Obres_Centre


Ro Caminal

(Barcelona, 1966)

Les recerques artístiques de Ro Caminal han estat marcades, des de l’inici, per la qual cosa ocorre a les fronteres, en les textures de l’experiència, zona liminal en la qual es juguen les maneres de representació i percepció de l’Altre. La seva pràctica artística no ha deixat de traçar relacions indisciplinades entre l’art i l’antropologia, la recerca i l’experimentació, explorant diverses ruïnes del singular que són les que articulen el nostre present.
Normalment, els processos de construcció històrica les imatges es posen al servei de determinats sentits per a marcar territoris, conquistar, edificar, destruir, instrumentalitzar i legitimar determinades accions, unificant intensitats i pacificant diferències. Al contrari, des de la recerca audiovisual, encara que també a vegades amb instal·lacions mixtes, Caminal, transposant diverses metodologies, des d’una producció col·laborativa i participativa, va obrint espais on els que queden exclosos del dret a ocupar la mateixa imatge poden compartir el poder d’enunciació, tenir veu. Formes d’interrupció fràgil, moments de tensió no exempts de les contradiccions que aquest gest implica, però que no renúncia a la potència d’aquests cossos que resisteixen i insisteixen.
Ha exposat en diverses institucions nacionals i internacionals, en mostres tant col·lectives com personals, entre les quals destaca la Biennal Internacional de Vídeo de Pobla (Mèxic), TIVA 16 International Vídeo Art Exhibition of theNational Museum of Taiwan (Taiwan), KinoPalais, (Buenos Aires), Artellewa Gallery (Caire, Egipte), Gallery Ethiopiques (Saint Louis, el Senegal).

Andrea Soto Calderón

 


Obres_Centre


 

 


ArtisteAnterior_Centre    ArtisteSeguent_Centre


 

 



Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObres_Centre
Flecha_Izq_Centro
linea_baja

Patricia Dauder

Sense títol, 2013

Edició
21 x 29,7 cm.

 

 

A Sense títol, Patricia Dauder recupera una imatge que havia començat a treballar l’any 2001. La imatge era la resta d’una escultura que havia realitzat amb guix i pigment. Coberta amb paper, la massa resultant va deixar unes marques en el paper que l’artista va retallar i va fotografiar. Una imatge guardada i recurrent que va recuperar anys més tard amb motiu de la cerimònia de l’oli. A partir de l’aspecte orgànic i fins i tot vegetal de la imatge, Patricia la va treballar de nou, aquesta vegada amb imatges d’arxiu, que va transferir a paper, intervenint-les.

“Treballar amb un element que és comestible però que s’ha de processar, i d’on n’extreus una substància em va fer pensar en uns treballs que havia iniciat cap al 2001-2002 molt incipients, eren les primeres temptatives una mica compactes sobre coses culturals que jo havia fet. Vaig fer una barreja d’uns pigments amb uns guixos i la peça va començar a tenir una vida pròpia. Van anar passant les setmanes i els mesos i veies com s’havia fet una reacció química, i en una d’aquestes fases vaig cobrir aquestes peces amb uns papers i la pròpia substància que contenia el paper va fer unes formes, inclús va retallar les formes del paper en forma d’embolcall. Alguns d’aquests embolcalls, que eren com pells molt estranyes, com una marca o com una impremta d’aquell tubercle, els vaig perdre i un parell d’altres els vaig guardar. D’una d’aquestes, vaig començar a fer-ne una fotografia, la peça originalment tenia una tonalitat verda-grogosa i vaig passar-la a blanc i negre. Vaig partir d’aquesta fotografia, d’aquest paper, i vaig realitzar una edició, però en realitat era una mena de falsa edició perquè no eren peces seriades sinó que cada una d’aquestes era única, llavors jo agafava una d’aquestes fotografies, la traspassava de cop a un altre suport, que era en aquest cas un paper, però a la vegada que feia el traspàs, cada traspàs era diferent.
(…)

Les fonts en què normalment acostumo a fixar-me són coses que tenen a veure amb el món del paisatge, de la naturalesa, de la fenomenologia i el pas del temps.”

Patricia Dauder


Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObres_CentreFlecha_Izq_Centro
linea_baja

 



Biografia_Centro Flecha_Der_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

 

Ignasi Aballí

Cerimònia de l’oli novel, 2013

Edició

21 x 29,7 cm. (x 18)

 

A Cerimònia de l’oli novell, Ignasi Aballí proposa una lectura col·lectiva de les diferents definicions d’”oli” impreses en papers tacats amb una gota d’oli.

“Després de donar-li voltes, perquè això era un encàrrec molt específic, vaig decidir distribuir un dels elements de l’obra a cada un dels convidats a la cerimònia i, tot i que l’obra és una, cada membre que hi va assistir se’n va endur una part, un fragment d’aquesta obra total. El que jo vaig fer va ser agafar uns papers normals, uns fulls A4, tirar-hi oli a sobre, provocant una taca que s’anava expandint a mida que el paper l’anava absorbint, i de la qual jo no tenia un control total, perquè depenia del paper, la quantitat d’oli, etc. Al damunt d’aquesta taca vaig escriure una de les definicions d’oli trobades al diccionari i també totes les accepcions d’aquesta paraula que apareixien citades en el diari. De manera que el dia de la cerimònia, cada assistent va tenir un d’aquests papers i llegia en veu alta la part de la definició que li havia correspost. (…) En aquest cas, vaig combinar dos elements que són relativament habituals en el meu treball com són la relació entre una imatge i un text de manera complementària. La imatge seria aquesta taca d’oli que anava adoptant una forma en cada cas diferent i el complement o el suport textual, la definició del diccionari com a contrapartida a aquesta imatge. Això és una pràctica normal en el meu treball, en el que molt sovint el text pren qualitat d’imatge, i la imatge de text. L’aspecte que m’interessava també d’aquest treball era la idea de que tothom se n’endugués una part, la idea que l’obra no era una, única i indivisible. Un cop vaig saber quanta gent vindria a la cerimònia, vaig fer tantes parts com persones hi assistirien de manera que cadascú se’n pogués endur, com a record o com a resta d’aquesta acció, una part.”

Ignasi Aballí

 

Flecha_Top_Centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja

 

Bleda y Rosa, Candida Höfer i Gillian Wearing al Palau de l’Aljafería de les Corts d’Aragó


Obres de Bleda y Rosa, Candida Höfer i Gillian Wearing formen part de l’exposició Dones fotògrafes,

organizatda per l’IVAM al Palau de l’Aljafería de les Corts d’Aragó

Des del 29 d’octubre fins al 15 de desembre de 2019



Oli i Artistes. Un projecte de Cal Cego a l’Espai EAT ART, Banyoles


Oli i  Artistes, inclou obres  d’Ignasi Aballí, Joseph Beuys, Lúa Coderch, Patricia Dauder, Rafel G. Bianchi,

Antoni Miralda, Joan Morey, Joan Serinyana, Pep Vidal, comissariada per Montse Badia

Espai EAT ART, Banyoles

Del 13 de Setembre al 2 de Novembre de 2019


 

Read with golden finger de Dora García a l’exposició  Elogi del malentès, un projecte del Programa d’Arts Visuals

de la Diputació de Barcelona

 


Read with golden finger s’inclou a l’exposició  Elogi del malentès, un projecte del Programa d’Arts Visuals

de la Diputació de Barcelona, comissariat per  Joana Hurtado

Des de mitjans de Setembre 2019 fins a Gener 2022