Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Dora García

Read with golden fingers (L’Innommable – Samuel Beckett), 2010

Objecte | Llibre usat i pa d’or
13,5 x 18 cm
DGA.0002-

A la primera dècada dels 2000 Dora García va iniciar una sèrie d’obres, realitzades a partir de volums d’obres literàries, que ha anat ampliant fins a l’actualitat. En aquesta sèrie, a més de materialitzar el seu constant interès per estudiar els fenòmens vinculats al llenguatge i la comunicació, l’artista posa en joc la seva habilitat per explorar -i explotar de forma creativa- els entrecreuaments entre literatura i performance, centrant-se, en aquest cas, en la faceta més performativa de la lectura, és a dir: en la seva condició d’acte o acció. 

Les peces que conformen aquesta sèrie són llibres únics, que l’artista realitza a partir d’edicions de butxaca de títols dels seus autors de capçalera, durant la lectura dels quals s’impregna els dits de pa d’or. D’aquesta manera, en les petjades daurades que cada lectura va deixant sobre la superfície del paper s’hi conserven, encara visibles, els gestos físics propis de l’acte de llegir. Un acte a la vegada universal i personal, potencialment infinit i alhora irrepetiblement únic; un acte que es perllonga al llarg d’un temps donat, establint, en paraules de la pròpia artista, “un procés de temporalitats cerebrals estranyes de calibrar, però molt accessibles si se segueixen els gestos i moviments del lector”. Així, les marques daurades dels seus dits sobre les pàgines permeten dotar d’entitat material a la lectura en tant que “acció que sembla no deixar rastre en el cos, i que, no obstant això, genera temporalitats complexíssimes entre el passat infinit de l’escrit i el futur de tots els seus lectors”.

La peça Read with Golden Fingers (L’innommable – Samuel Beckett), de 2010, que pertany a aquesta sèrie, s’ha realitzat sobre un exemplar de l’Innomable (1953), un llarg monòleg escrit en primera persona al llarg del qual el personatge narrador, la identitat del qual se’ns dibuixa amb contorns borrosos i canviants, reflexiona sobre la capacitat del llenguatge i el discurs per construir la realitat que l’envolta i, fins i tot, la seva pròpia essència. “La cerca de la manera de com posar un final a les coses, un final a la parla”, afirma el narrador, és el que li permet al discurs prosseguir”.

Fent-se eco d’aquesta perspectiva, es diria que és la lectura de Dora García, amb el rastre daurat que deixa rere seu, la que materialitza l’acte comunicatiu que s’estableix entre autor i lector. En fer-ho, destaca -en tant que ho torna visible- el paper de l’espectador en la seva condició de co-partícip de l’acte literari, al mateix temps que “fa callar” el volum, deixant-lo inutilitzat per a futures lectures i cancel·lant, per tant, el seu infinit potencial com a eina de comunicació. Al seu torn, la càrrega simbòlica de l’or –per valuós, però també per materialment quantificable- se superposa al discurs literari, i contrasta amb el caràcter immaterial, i per tant incommensurable, de la lectura.

Mela Dávila

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro


linea_baja