Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Hans-Peter Feldmann

Old painting (naked woman laying, with black barrel over the eyes), 2005

Pintura | Oli i acrílic sobre tela
150 x 110 cm
HF.0003
Durant una temporada de la seva vida, Hans-Peter Feldmann es dedicà a comprar pintures antigues en subhastes, especialment retrats del segle XIX.  Amb un subtil gest, els dibuixava nas de pallasso, els creuava els ulls, els pintava un blau o -com en aquest treball- una barra negra sobre els ulls, a aquestes obres desconegudes i descatalogades de la història de l’art. Si es pogués anomenar un tret constant en el treball de Feldmann, seria la voluntat de situar totes les imatges en un mateix pla semàntic i de valor, ja estiguem parlant d’olis, de fotocòpies, de bitllets d’un dòlar o de fotografies trobades en un mercat de segona mà. Aquest artista anticipa la manera en què a l’actual cultura de la informació no podem distingir el valor de les imatges, ja que totes circulen per igual en un mar de píxels. El títol d’aquest treball, Old painting (naked woman laying, with black barrel over the eyes) no és res més que això, una “pintura antiga d’una dona nua amb una franja negra als ulls”.  La seva obra no pretén representar res que no veiem, encara que el parany resideixi en què tots sabem quelcom de la història de l’art.  Tots podem identificar el propòsit pel qual la pintura va ser creada, perquè hem vist aquestes pintures un nombre infinit de vegades, en reconeixem l’estil, la pinzellada i la composició, i per tant, entenem el codi del seu missatge. A més, es correspon al gest trapella per excel·lència, tradicionalment vandàlic, que suposa pintar per sobre d’una pintura.Actualment, poques són les imatges que apareixen censurades. El flux d’imatges que circula per internet i especialment per les xarxes socials ha fet impossible controlar allò que pot mostrar-se i allò que no. La barra negra sobre els ulls, signe de privacitat, gairebé es podria dir que actualment no té sentit. Això fa que Old Painting …, produït l’any 2005, encara sembli més contemporani, ridiculitzant tota escletxa de decòrum que pogués existir abans d’Instagram.  No és la primera vegada que Feldmann treballa el nu femení i la seva significació, gairebé com una cosa pop. En una altra sèrie anomenada Stamps with Paintings, recull una col·lecció de segells en els quals apareixen nus clàssics de la història de l’art. Resulta curiós veure com la majoria són exemplars de països que van gaudir d’una època moderna en la qual interessava la relació amb el cànon artístic occidental, i que actualment estan sumits en règims dictatorials i religiosos. La tradició clàssica i neoclàssica va permetre la representació del nu femení en l’art. Ara, centenars de milions d’imatges pornogràfiques circulen per internet mentre en alguns països el nu segueix sent tabú. Amb aquest gest, Feldmann al·ludeix a com la percepció sempre és relativa i condicionada pel context sociopolític on és produïda.Hans-Peter Feldmann gairebé no fa entrevistes perquè diu que no tot pot traduir-se a paraules. En canvi, és conscient de la perillositat de les imatges, potser perquè, com esmenta Didi-Huberman, creen un altre tipus de significació diferent, oberta, fora dels cànons de la raó. André Malraux, Aby Warburg i Pierre Bourdieu van introduir la noció del “museu imaginari”, els usos socials de la fotografia i la idea de l’Atles Mnemosyne.  Potser aquests conceptes puguin estar darrere de l’obsessió per col·leccionar objectes de Feldmann.  La relació entre reproducció i original, i la seva obsessió amb la conservació i descontextualització dels artefactes en un institut iconogràfic, són algunes de les constants que podem apreciar en aquest treball, encara que aparenti ser només una broma.

Rosa Lleó


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja