Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_CentroFlecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 


 

Antoni Muntadas

Dérive Veneziane: The Edition, 2015

Film | Color PAL | So  | HD 16:9 | 38′

Fotografia | 30 fotogrames originals del film

Protocolli veneziani
 

“One day, cities will be built for dérive” (Un dia, les ciutats es construiran per anar a la deriva). Amb aquesta cita de Guy Debord clouen els 38 minuts de Dérive Veneziane, un periple nocturn amb barcassa que Muntadas va realitzar l’any 2017 pels canals de Venècia.

En efecte, l’any 1957, Venècia ja havia estat objecte de fascinació per part de la Internacional Situacionista, quan l’artista Ralph Rumney i, després, el mateix Debord van escollir aquesta ciutat per implementar de manera pionera la seva idea de la  psicogeografia, això és: l’ús intensiu de la deriva com a forma de recórrer i generar un coneixement alternatiu del medi urbà i, tanmateix, anticipatori. Tal i com va manifestar un altre artista del mateix cercle com és Asger Jorn, la psicogeografia és “la ciència-ficció de l’urbanisme”: anar sense rumb i perdre’s per la trama urbana va ser pres pel Situacionisme com un estímul per despertar la imaginació i, així, generar-se aproximacions analítiques rellevants al medi urbà.

Seixanta anys després, la deriva que Muntadas escomet a la mateixa ciutat pren un caire considerablement més sinistre que les dels seus antecessors. En la nocturnitat, el silenci i la solitud dels canals que aquest vídeo registra no deixa de ressonar-hi la comparació que, almenys des de Thomas Mann, ha quallat entre Venècia i la mort, i així mateix entre les góndoles que hi circulen i els taüts. Tal i com Mann escriví al respecte a La mort a Venècia (1912), “Aquesta estranya embarcació, que des de l’època de les balades ens ha arribat inalterada i tan peculiarment negra com tan sols poden ser-ho, entre totes les altres coses, els taüts, evoca aventures ocultes i perverses entre el clapoteig nocturn de l’aigua; evoca encara més la mort mateixa, el fèretre, l’obscuritat funeral, així com el silenciós viatge final”.

La deriva de Muntadas es pot llegir com una acció autorreflexiva, que pràcticament queda tematitzada en sí mateixa quan, al llarg del vídeo, apareixen en la franja inferior de la imatge un seguit de cites de Debord amb què aquest va definir el mateix concepte deriva. D’aquesta manera, si per a Debord, Venècia podia ser tota ella una manifestació avançada de la ciutat futura basada en la deriva, en la deriva que recentment hi ha practicat Muntadas hi domina una actitud meditativa i que cerca, tal vegada, verificar l’actualitat de les asseveracions que féu el filòsof. En qualsevol cas, les paraules de Debord queden capturades pel to elegíac que ha acabat impregnant l’imaginari de Venècia, i no pas es manifesten amb la potència revolucionària que anteriorment haurien pogut tenir.

Dérive Veneziane és la primera part de la triologia Estrategias del desplazamiento (2017). Amb aquesta s’aborden tres entorns on l’aigua té un clar protagonisme en la definició de paisatges que es poden declarar obertament “amfibis”: Venècia, una ciutat flotant; el Guadiana, un riu que apareix i desapareix en diferents ocasions al llarg del seu transcurs; i Finisterre, un emblema històric del límit entre la terrestritat i el més enllà. De la sèrie, s’ha dit que es tracta d’un dels projectes més intimistes de Muntadas i que tot l’itinerari entre els diferents entorns pot ser entès com una reflexió a l’entorn de l’existència humana.

Oriol Fontdevila

 


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro

Flecha_Izq_Centro