Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro

linea_baja

Ignasi Aballí

Desapariciones, 2002

Instal·lació | Impressions digitals prolaser sobre paper fotogràfic i caixa de llum
169 x 119 cm. (x24)

IA.0001-
 

 

Desapariciones està formada per una sèrie de cartells de pel•lícules. La característica comuna és que “il•lustren” o anuncien films basats en guions de l’escriptor francès Georges Perec. Guions que Perec va escriure al llarg de la seva vida, però que en molts casos no van ser portats a la pantalla. Així que es tracta, majoritàriament, de cartells de pel•lícules inexistents. Finalment, moltes de les imatges que apareixen en els pòsters i que en principi donarien peu a una suposada pel•lícula estan recuperades d’obres anteriors o en procés d’Ignasi Aballí.

Perec és una de les referències d’Ignasi Aballí i amb ell comparteix no poques inquietuds. La recurrència a l’absència, evident en la novel•la La Disparition, escrita sense que aparegui mai la lletra “e”, la més habitual en francès, és també persistent en el treball d’Ignasi Aballí: quadres corregits amb Tipp-Ex, petjades de suposats visitants a les parets… El qüestionament de la narrativa, amb el fet d’explicar quelcom, en Perec es correspon amb una certa impossibilitat per a representar alguna cosa en el cas d’Ignasi Aballí, o la crisi de la representació portada a l’extrem en quadres en els quals no hi ha res a veure. I lligat a això la tendència a autoimposar-se elements mecànics per a la realització de l’obra: ordenar llistats i classificacions o escriure sense una lletra, en un cas; i llistats i més classificacions o preparar una pintura sense que arribi a portar-se a terme (deixar assecar pots de pintura), en l’altre.

En coherència amb aquesta absència, els cartells de pel•lícules d’Ignasi Aballí a Desapariciones no remeten a cap pel•lícula, remeten llavors a una absència, a una desaparició. I aquesta desaparició, seguint al peu de la lletra a Marcel Duchamp a Le procesus creatif, és l’espectador qui finalitza l’obra, el que, en aquest cas, fa una pel•lícula no existent.

Però, una peculiaritat, les imatges, en principi obertes a la interpretació, parlen: de més desaparicions (un llibre en blanc, un cartell caigut); de la mateixa pel•lícula sense fer (una pantalla buida o rotllos de pel•lícula); d’errades, espais buits, correccions o classificacions del que enuncia el títol (La mujer destrozada enumera les parts del cos). Sobre pel•lícules inexistents, Ignasi Aballí ha elaborat cartells que parlen d’aquesta mateixa desaparició.

Finalment, l’elaboració dels cartells implica també l’autoimposició d’un treball mecànic, un element present en el treball d’Ignasi Aballí i de Perec. És mecànic en la mesura en què es concentra a il•lustrar els guions de Perec, de la mateixa forma que recol•lecta retalls de diaris (Listados). En ambdós casos la mecànica allunya elements expressius o subjectius en l’obra i, aquí, exposa com a possibilitat de representació la rerepresentació. Una estratègia en sintonia amb escriptors com Enrique Vila-Matas per a qui l’escriptura passa per la reescriptura i el què fer passa per refer.

David G. Torres

 

Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_CentroFlecha_Izq_Centro
linea_baja