Arxipèlag(s)

 

VM.0001



Arxipèlag(s)

Ignasi Aballí, Helena Almeida, Richard Billingham, Javier Codesal, Gregory Crewdson, Douglas Gordon, José Antonio Hernández-Diez, Pierre Huyghe, Vik Muniz, Thomas Ruff, Wolfgang Tillmans.

 

Hi ha un moment en Pierrot le Fou, de Godard, que és una demostració de suprema intel·ligència d’hilaritat. Quan la noia que acompanya a Jean-Paul Belmondo en el descapotable per la campanya francesa li pregunta, estranyada: „però a qui mires?“, la resposta de Belmondo és implacable: „A l’espectador. A qui va a ser?“ .

Amb Arxipèlag(s) el que pretenc posseïx una doble vessant. D’una banda, posar en l’espai d’exposició la visibilitat extrema d’una sèrie d’obres que, essencialment, miren a l’espectador. Volem dir: no renuncien a entaular amb aquest una dialèctica d’afectes i compromisos, de sabers i pors compartides, de records viscuts a mig fer, d’il·lusions negades pel que podríem definir com el pes del món…

Per altra banda, Arxipèlag(s) no és tant, o no únicament, un homenatge al cinema com a lloc comú (una fàbrica de somnis), però especialment una decidida aposta per la visibilitat com a acció comunicativa, com a viàtic per a una determinada moralitat, en el seu sentit més ampli i generós. Amb altres paraules: Arxipèlag(s) com un gran delta que en la seva desembocadura arrossega milers d’històries, de passions, de fòbies, de lluites i victòries, d’odis, amors i fracassos. Arxipèlag(s) d’extrema visibilitat, que necessiten de la mirada còmplice de l’espectador, la seva història compartida, perquè aquesta visibilitat esclati en mil narracions, en centenars de relats, en milions d’instants oblidats i recuperats a través d’aquesta sobredosi de visibilitat narrativa.

 

Luis Francisco Pérez