La col·lecció d’art contemporani CAL CEGO s’articula a partir de dos eixos discursius principals, un que podríem dir que es desenvolupa en un pla vertical i, el segon, que ho fa en diagonal. Entre tots dos hi ha, lògicament, punts de trobada i d’intersecció. En el primer dels eixos trobem els temes principals següents: • Espais buitsEn el segon dels eixos, que recorre els temes anteriors, trobem els aspectes següents: • Imatge Òbviament, només es tracta dels eixos principals i precisament són els nombrosos punts de trobada (i de destrobada), entre els quals els que determinen el contingut de la col·lecció. Per exemple, parlar d’espais buits ens permet referir-nos a l’oposat, els espais plens, i si parlem de relacions en l’àmbit personal, també podem parlar de mirades interiors, subjectives. Sens dubte, alguns exemples poden contribuir a definir més clarament les direccions. Així, entre els treballs que exploren els espais buits trobem Bernd & Hilla Becher, Jean-Marc Bustamante, Stan Douglas o Montserrat Soto. L’arquitectura és un tema recurrent en els treballs de Stan Douglas, Hiroshi Sugimoto, Thomas Ruff o Frank Thiel. Els espais interiors com a detonadors de relacions apareixen en les imatges de Gregory Crewdson, Esko Männiko o Andreas Gursky; en un pla més personal, en Richard Billingham, Nan Goldin o Nuria Canal i en un pla més social, en Allan Sekula, Santiago Sierra o Thomas Struth. Així mateix, la imatge és una noció constant per a Thomas Ruff; la percepció és un leitmotiv dels treballs de Carsten Höller, Olafur Eliasson o Ann-Veronica Janssens; el tema de la memòria apareix en nombroses obres, des d’un punt de vista personal (Javier Codesal o Pauline Fondevila), o col·lectiu (Hans-Peter Feldmann, Bleda i Rosa o Craigie Horsfield). Els referents culturals (literaris, cinematogràfics o artístics) es troben ben presents en la producció d’Ignasi Aballí, Jeff Wall o Douglas Gordon. Finalment, sota l’epígraf de perspectives inèdites agrupem artistes els projectes dels quals es caracteritzen per una aproximació peculiar a les coses. Un bon exemple el constitueix Francesc Ruiz. Els criteris de la col·lecció es basen en les motivacions personals, de manera que no existeix la pretensió de crear una col·lecció total, global o impersonal. A continuació, fem una llista d’alguns dels criteris que articulen la col·lecció:
Una altra de les línies de treball iniciades es basa en la producció de treballs artístics. Aquesta manera de treballar implica un gran compromís amb els artistes i la creació contemporània, i fa que la col·lecció es formi a partir d’una col·laboració estreta amb els artistes i, per extensió, es converteix en un tret característic que diferencia la col·lecció d’altres ja existents Montse Badia |